Efectos de la musicoterapia neurológica en personas con demencia grave: estudio piloto

Autores/as

  • Lourdes Forn Sociosanitari Vallparadís, Mutua Terrassa. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Facultat de Psicologia (Universitat de Barcelona). https://orcid.org/0000-0003-2373-363X
  • Sergi Muñiz Fundación Vallparadís (Mútua Terrassa). IL-3 Institut de Formació Contínua (Universitat de Barcelona).
  • Laia Farràs-Permanyer Departament de Psicologia social i Psicologia Quantitativa, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-2674-1101
  • Cristina Alavedra Fundació Vallparadís (Mútua Terrassa)
  • Sara Signo Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). https://orcid.org/0000-0003-2233-3837
  • Olga Bruna Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) https://orcid.org/0000-0002-7851-2909

DOI:

https://doi.org/10.1344/ANPSIC2024.54.1

Resumen

Antecedentes: La Musicoterapia Neurológica (MTN) se ha desarrollado durante las últimas décadas como una disciplina estructurada, basada en la evidencia y con bases teóricas surgidas de estudios neurocientíficos. Se aplica a Personas con Demencia Grave (PcDG)  para estimular funciones cognitivas y mejorar el estado emocional y conductual.

Objetivos: estudiar los efectos cognitivos, emocionales y conductuales de la MTN en PcDG e introducir el uso de la escala de musicoterapia validada al español: Music in Dementia Assessment Scale (MiDAS-ESP). 

Método: Estudio cuasi experimental de medidas repetidas pre-post con un grupo experimental de 30 personas. Se registraron variables sociodemográficas, clínicas, cognitivas, de comportamiento, emocionales y de calidad de vida. La intervención consistió en 10 sesiones de MTN,  realizada por un musicoterapeuta acreditado.

Resultados: Se objetivaron diferencias estadísticamente significativas entre las puntuaciones registradas antes y después de la intervención, indicando mejoría emocional, comportamental y de calidad de vida. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas en cognición global, a pesar de observar mejoría. Se objetivaron diferencias significativas en la escala MiDAS-ESP, mostrando incremento de satisfacción durante la terapia.

Conclusiones: La MTN contribuye positivamente a mejorar el estado de ánimo, el comportamiento, la calidad de vida y la satisfacción en PcDG.  

Biografía del autor/a

Lourdes Forn, Sociosanitari Vallparadís, Mutua Terrassa. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Facultat de Psicologia (Universitat de Barcelona).

Psicóloga Clínica Sociosanitari Vallparadís (Fundació Assistencial Mútua Terrassa). Licenciada en Psicología (Universitat Autònoma de Barcelona); Máster Psicología y Envejecimiento (Universitat Autònoma de Barcelona); Acreditación Psicóloga experta en cuidados paliativos por Colegio Oficial de Psicólogos de Catalunya. Cursando Máster oficial Neuropsicología (Universitat Oberta de Catalunya). Doctoranda de 4º curso, Programa doctorado Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Profesora asociada Facultat de Psicologia (Universitat de Barcelona). Profesora colaboradora en el Máster General Sanitario Facultat de Psicologia (Universitat Abat Oliva). Profesora colaboradora en el Posgrado Atención Psicosocial y Espiritual a Personas en Situación de Enfermedad Avanzada  (Universidad de Vic-Catedra Curas paliativas y ICO). Beca de investigación de la Fundació Docència i Investigació Mútua Terrassa.

Sergi Muñiz, Fundación Vallparadís (Mútua Terrassa). IL-3 Institut de Formació Contínua (Universitat de Barcelona).

Musicoterapeuta en la Fundación Vallparadís (Mútua Terrassa). Diplomado en Educación Social (Universitat Ramon Llull). Posgraduado en Animación Estimulativa y Discapacidad: Personas Mayores, Personas con Disminución y Salud Mental (Universitat Ramon Llull). Posgraduado en Musicoterapia (Universitat Ramon Llull). Profesor colaborador en el Máster de Musicoterapia en la Universidad de Barcelona. Profesor colaborador en el grado de Terapia Ocupacional en la Escola Universitaria d’Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa (Universitat Autònoma de Barcelona). Beca de investigación de la Fundació Docència i Investigació Mútua Terrassa. Musicoterapeuta acreditado en el Registro Español de Musicoterapeutas y miembro de la Asociació Catalana de Musicoteràpia.

Laia Farràs-Permanyer, Departament de Psicologia social i Psicologia Quantitativa, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

Doctora en Psicología Clínica y de la Salut (Universitat de Barcelona). Licenciada en Psicología (Universitat de Barcelona). Máster en Psicología General Sanitaria (Universitat de Barcelona). Máster en Docencia Universitaria para nuevo profesorado. Profesora asociada en la Facultat de Psicologia (Universitat de Barcelona). Profesora colaboradora en la Universitat Oberta de Catalunya. Tutora en la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Gestora del programa REMS, Fundació Catalunya la Pedrera para trabajar el deterioro cognitivo. Psicóloga en el colectivo Sisifo con intervención en emergencia habitacional.

Cristina Alavedra, Fundació Vallparadís (Mútua Terrassa)

Psicóloga en la Residencia y centro de día Falguera (Fundació Vallparadìs, Mútua Terrassa). Graduada en Psicología (Universitat Autònoma de Barcelona). Máster General Sanitario en Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Máster en Violencia familiar IL-3 Institut de Formació Contínua (Universitat de Barcelona).

Sara Signo, Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull).

Doctora en Psicología. Psicóloga Clínica y Especialista en Neuropsicología clínica. Profesora asociada docente de Psicobiología I y II en la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Miembro del grupo de investigación Comunicació i Salut-COMSAL (Universitat Ramon Llull). Autora de artículos científicos y coautora de varios libros relacionados con la neuropsicología, específicamente el envejecimiento, las demencias, la estimulación y la rehabilitación cognitiva.

Olga Bruna, Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Doctora en Psicología. Psicóloga clínica y Especialista en Neuropsicología clínica. Profesora Titular de Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Formación en el ámbito de la Neuropsicología Clínica en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona y estancias en centros de Europa, Estados Unidos y Australia. Participación en proyectos de investigaciones nacionales e internacionales y dirección de tesis doctorales. Autora de artículos científicos y coautora de varios libros relacionados con la neuropsicología. Las actividades docentes, de investigación y en el ámbito clínico están relacionadas con la Neuropsicología,  el envejecimiento y las demencias.

Descargas

Publicado

2024-04-26

Número

Sección

Comunicaciones científicas