Inventariar per conservar: els inicis de la protecció de monuments a Catalunya.
DOI:
https://doi.org/10.1344/ihe.2021.134.39760Resum
La protecció dels béns immobles de valor patrimonial ha estat a Espanya un procés lent i ple de batzegades. Les primeres normatives protectores, emeses per les autoritats publiques poc després d’iniciar-se el procés desamortitzador dels béns del clergat regular, quedaren ràpidament en paper mullat a causa de l’absolut desconeixement del seu nombre i vàlua. La redacció d’uns inventaris mínims esdevingué una necessitat bàsica que l’Estat, malgrat les seves declaracions públiques, no emprengué. No obstant això, es feren alguns primerencs intents de cobrir aquest buit per part d’algunes entitats culturals; tot i que tingueren escàs recorregut. En aquest treball documentem i publiquem un d’aquests primerencs intents. Concretament, l’emprès l’any 1844 per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fins ara pràcticament desconegut.
Paraules clau: historiografia, historia, monument, antiguitats, patrimoni, desamortització