Tradigital Humanities: Experiences in a context of change.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/IHE2023.136.1

Paraules clau:

Humanitats tradigitals, Téchne, Història antiga, Arqueologia, Roma.

Resum

Assumint un proverbi de Sèneca —mentre ensenyem, aprenem— hem d’entendre l’ofici de l’historiador com una professió en contínua renovació, nodrint-nos de nous aspectes que millorin la metodologia i les tècniques de la ciència, descartant aquells que queden obsolets. Des de fa tres dècades, l’aportació de metodologies provinents d’altres disciplines, com ara la informàtica i els estudis d’Humanitats, han anat convergint en la disciplina coneguda com a Humanitats Digitals.

Tot i que aquestes tècniques computacionals han introduït nous mètodes per a la identificació de patrons a les dades i prometen accelerar els processos d’anàlisi de la creixent massa de dades, divergeixen de la narrativa tradicional i els seus mètodes. En aquest sentit, experiències recents permeten discutir els beneficis i els límits de l’enllaç entre mètodes i tècniques tradicionals, d’una banda, aquelles que són computacionals, de l’altra, a l’hora de preparar resultats científics. Així, creiem que sense perdre de vista l’essència bàsica de l’historiador de submergir-se contínuament en la lectura i l’anàlisi de les fonts, els canvis de paradigma de la ciència es poden assumir adoptant aquesta nova tècnica.

Ara, amb perspectiva, mirem els límits que la pròpia convergència ofereix i aquí presentem la nostra experiència més recent per millorar-ne l’exercici.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Jordi PÉREZ GONZÁLEZ

Jordi Pérez González és Professor Ajudant de la Universitat d'Alcalá (Àrea d'Història Antiga). Es va doctorar per la Universitat de Barcelona així com va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat (2017). Ha realitzat estades de recerca a les universitats de Roma La Sapienza (2017, 2022), Verona (2018) i Macerata (2019-20), finançades per la Comissió Europea i pel Ministeri d'Universitats ("José Castillejo"). Ha estat Juan de la Cierva - Investigador postdoctoral de formació a la Universitat de Girona (2020-23, sota la supervisió acadèmica del Professor de Recerca ICREA, Toni Ñaco). Les seves investigacions més recents se centren en el consum de luxes entre l'elit romana, la distribució de menjar i l'epigrafia dels seus contenidors, a més d'innovacions metodològiques en estudis d'humanitats. Pel que fa a les seves publicacions, cal destacar el llibre premiat per Géza Alföldy 2021, Sumptuary Specialists and Consumer Elits in Rome's world order (Instrumenta), The Romans before adversity (amb J. Bermúdez -Aracne editrice), i amb Remesal ha estat editor en les sèries - Access Archaeology, Arqueologia i Thécne. Mètodes formals, nous enfocaments/ Archaeology and Techne. Formal methods, new approaches; juntament amb Filipe N. Silva i J. M. Bermúdez ha publicat Historia Antigua en diálogo. Humanidades Digitales e innovacions metodológicas, amb Lluís Pons, De luxúria propagata romana aetate. Roman luxury in its many forms.

 

 

 

 

 

Descàrregues

Publicades

2024-02-20

Número

Secció

ARTICLES