La producció ceràmica del Regne de Sevilla al voltant dels segles xv-xviii: un estat de la qüestió sobre els estudis arqueomètrics

Autors/ores

Paraules clau:

arqueometria ceràmica, Regne de Sevilla, època baix medieval, època moderna, producció ceràmica.

Resum

El present article ofereix una síntesi dels principals estudis sobre la caracterització arqueomètrica de la producció ceràmica del Regne de Sevilla, posant especial atenció a les darreres investigacions i línies de treball. Aquests estudis, que es van iniciar als anys setanta del segle passat, s’han centrat en Sevilla i l’exportació de la seva ceràmica a les colònies americanes. Aquesta focalització en Sevilla ha deixat tradicionalment de banda la resta del territori, relegant-lo a un paper marginal i al desconeixement de la seva participació en els circuits comercials del moment. Tanmateix, les darreres línies d’investigació a les que ha contribuït de forma significativa el projecte TECNOLONIAL, han posat l’èmfasi en el biaix històric que ha patit la resta d’àrees del territori estudiat, amb l’objectiu de corregir-lo i obtenir el màxim d’informació possible sobre aquests altres centres productors.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Júlia COSO ALVAREZ, Doctora en Cultures Medievals, Universitat de Barcelona

Júlia Coso Alvarez, Graduada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona (2016), i màster en Formació del Professorat (2017). Doctora en Cultures Medievals (2024) en el marc del projecte de recerca Tecnolonial amb la tesi “Producció i comerç de ceràmica al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV i XVIII): una aproximació arqueomètrica“ (ARQUB-GRAPCE). Entre els
anys 2019 i el 2022 va tenir una beca de recerca (Fundació Bosch i Gimpera) per a la formació en la caracterització arqueomètrica de ceràmiques en el marc del projecte TECNOLONIAL. L’any 2021 va fer una estada internacional de recerca de tres mesos, finançada per la Fundació Agustí Pedro i Pons, al Centre Nacional de Recerca Científica Demokritos (Atenes, Grècia) per tal de realitzar estudis
de propietats mecàniques i tèrmiques sobre ceràmiques arqueològiques. Des de desembre de 2022 treballa com a tècnica de recerca especialitzada en arqueometria ceràmica, Programa Investigo, en l’equip de recerca ARQUB-GRACPE. Així mateix, ha participat en els projectes competitius vigents: "Impacto tecnologico en el nuevo mundo colonial. Cambio cultural en arqueologia y arqueometria cerámica" (TECNOLONIAL). PID2020-117769GB-I00: “In territorio Orritense”. L’evolució del poblament prepirinenc de l’antiguitat tardana al mon medieval". ARQ-0001SOL-129-2022. "Priores, senyors i prínceps. Els espais de poder a la Catalunya medieval i moderna". ARQ001SOL-127-2022.

Jaume BUXEDA I GARRIGÓS, Catedràtic d'Arqueologia i Arqueometria, Facultat de Geografia i Història- Universitat de Barcelona

Jaume Buxeda i Garrigós és Catedràtic d’Arqueologia i Arqueometria a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i és vicedegà de Recerca. És llicenciat en Geografia i Història (especialitat d’Arqueologia), amb una Tesi de Llicenciatura en Arqueologia i Arqueometria (1990) i doctor amb Premi extraordinari (1994), en les mateixes especialitats, per la Universitat de Barcelona. Del 1989 al 1992 va ser investigador predoctoral amb el programa FPI a la UB, passant a ser Investigador Postdoctoral al CNRS (Lió, França) (11/1994 a 10/1995) i al NCSR Demokitos (Atenes, Grècia) (11/1995 a 12/1996). Posteriorment, va ostentar diferents contractes postdoctorals a la UB entre el 1997 i el 2005, moment en que va guanyar una plaça de Professor Agregat (2005) i de Catedràtic d’Universitat (2017). S’ha especialitzat en arqueometria dels materials ceràmics (tot i que també treballa sobre materials lítics, morters i pintures murals), utilitzant les característiques
químiques, mineralògiques i microestructurals i la determinació de les propietats mecàniques i tèrmiques. Altres línies de treball són les dades composicionals i les Humanitats Digitals. Les seves àrees d’activitat preferent són l’Edat del Ferro i el Món Clàssic a la Mediterrània i l’expansió baix-medieval i d’època moderna a Amèrica, focalitzada en la provinença, la tecnologia, el canvi tecnològic i l’aparició de les noves societats colonials.

Marisol MADRID I FERNÁNDEZ, Professora Agregada d'Arqueologia i Arqueometria, Facultat de Geografia i Història- Universitat de Barcelona

Marisol Madrid i Fernàndez ha estat professora associada d’Arqueologia des de l’any 2015, i des de l’any 2021 ocupa el càrrec de professora agregada d’Arqueologia i Arqueometria a la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys, ha dirigit dos treballs de final de màster i vuit tesis doctorals sobre arqueometria amb un enfocament en la ceràmica antiga. Set d’aquestes tesis s’han defensat amb èxit, i una d’elles es troba en curs. Com a arqueòloga, la seva recerca se centra principalment en l’estudi de la cultura material, amb un èmfasi especial en la ceràmica antiga. Aquesta investigació implica l’ús de dues metodologies: arqueològica i arqueomètrica. La integració dels resultats obtinguts d’ambdues disciplines permet una identificació més fiable dels processos tecnològics utilitzats per produir aquests
materials, així com dels processos relacionats amb el seu comerç i consum. En conseqüència, aquest enfocament contribueix a la comprensió de les societats a les quals pertanyen aquests materials. Ha participat en més de 30 projectes competitius nacionals i internacionals, entre els que destaquen aquells que estan vigents, Mediterranean Connectivity Trade and Commercial Circuits in the Roman
West (MEDCONTACCT), finançat per the Social Science and Humanities Research Council of Canada; Cerámica oriental en el Mediterráneo occidental. El reto de la vajilla en rojo en un mundo de vasos negros (siglos II-I aC) (EASTWESTPOTS), finançat per el Ministerio de Ciencia e Innovación; i dos finançats per la
Unió europea, AUTOMated enriched digitization of Archaeological liThics and cerAmics (AUTOMATA), and the COST Action, Managing Artificial Intelligence in Archaeology (MAIA).

Descàrregues

Publicades

2025-01-08

Número

No 137 (2024)

Secció

ESTATS DE LA QÜESTIÓ

Llicència

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0.

La política sobre els drets d'autor es comença a aplicar en el número 135 corresponent a l'any 2022.
 
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
 
1. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
 
2. Els textos es difondran amb la llicència internacional Creative Commons de reconeixement sense obra derivada 4.0 (CC-BY-ND 4.0)
 
3. Els/les autors/es són lliures de tenir acords contractuals addicionals  independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com per exemple la publicació d'un repertori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o bé un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial a la revista.
 
4. Es permet arxivar les versions publicades.