633. Els mapes i el domini dels rius: La cartografia del Canal d'Urgell (1751-1849)

Autores/as

  • Meritxell Gisbert Traveria Universitat de Barcelona
  • Francesc Nadal Piqué Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/sn2020.24.26939

Palabras clave:

Canal d’Urgell, història de la cartografia, geografia històrica

Resumen

La plana urgellenca, situada en el Ponent de Catalunya i a l’extrem oriental de la conca hidrogràfica del riu Ebre, havia estat considerada, des de la Baixa Edat Mitjana, una terra amb un alt potencial agrícola. Tanmateix, la manca d’aigua en dificultava el seu desenvolupament. Per aquest motiu, des del segle XIV fins a mitjan segle XIX, es van anar elaborant diversos projectes per a poder regar tota aquesta àrea i millorar-ne la productivitat agrícola. Aquests projectes van donar lloc a la producció, des de mitjan segle XVIII, d’un important volum de documentació cartogràfica, una part de la qual s’ha conservat en diferents arxius públics. Aquest article té per objectiu analitzar la cartografia relativa al Canal d’Urgell realitzada entre 1751, data dels plànols més antics que es coneixen, i 1849, just abans que s’endeguessin les obres que van dur a la seva construcció.

Biografía del autor/a

Meritxell Gisbert Traveria, Universitat de Barcelona

Professora associada del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.

Francesc Nadal Piqué, Universitat de Barcelona

Catedràtic d'Universitat. Departament de Geografia. Universitat de Barcelona

Descargas

Publicado

2020-03-01

Número

Vol. 24 (2020)

Sección

Artículos

Licencia

Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:

    1. Los autores conservan los derechos de autoría y otorgan a la revista el derecho de primera publicación, cin la obra disponible simultáneamente bajo una Licéncia de Atribución Compartir igual de Creative Commons que permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan la autoría y la publicación inicial en esta revista.

 

  1. Los autores son libres de realizar acuerdos contractuales adicionales independientes para la distribución no exclusiva de la versió de la obra publicada en la revista (com por ejemplo la publicación en un repositorio institucional o en un libro), siempre que se reconozca la publicación inicial en esta revista.