El castillo de Vilassar: mapas de los dominios y usos del suelo (siglos XV-XVI)

Autores/as

  • Coral Cuadrada Universitat Rovira i Virgili (URV); Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) https://orcid.org/0000-0003-4577-2381
  • Josep Vilademunt Corney Investigador independent

DOI:

https://doi.org/10.1344/sn2026.30.50923

Palabras clave:

mapas, siglos XV-XVI, dominios feudales, usos del suelo, cartografía histórica, geografía histórica

Resumen

Presentamos los mapas de los dominios feudales y usos del suelo del castillo de Vilassar, de fecha incierta, finales de la Edad Media - comienzos de la Moderna, eje de un estudio multidisciplinar, situado entre la geografía, la cartografía y la historia. Se trata de dos mapas aproximativos que no pretenden reflejar una imagen inequívoca y real de un momento histórico con datación fija, sino exponer las bondades de la metodología histórico-cartográfica regresiva, que explicamos y aplicamos. Hemos empleado para tal fin mapas de los siglos xvii-xx, así como esquemas urbanísticos, información proporcionada por capbreus (cabrevaciones), protocolos notariales, documentación en legajos, amillaramientos, contadurías, catastro y registro de la propiedad. Expresamos el deseo de que parte de este trabajo, laborioso y arduo, pueda ser agilizado, en un futuro que deseamos próximo, por herramientas de computación.

Citas

Alarcón i Campdepadrós, Xavier. 2023. Per Virtut e gràcia de l'aygua. Mataró: Consell Comarcal.

Antoine, Annie; Landais, Benjamin (eds.). 2023. Cartographier le parcellaire rural dans l’Europe de l’Ancien Régime. Rennes: Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.195139

Badia, Marc; Rodríguez Valle, Fernando. 2007) «Cartografía catastral histórica. Metodología utilitzada y resultados obtenidos para su integración en un SIC: el caso de Sant Sadurni d’Anoia». A La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX), Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 177-186.

Benedetti, Benedetto; Farrugia, Charles; Romiti, Beatrice; Sipos, Andras (eds.). 2015. Cartography and Cartography and cadastral maps: visions from the past, for a vision of our future. Pisa: Edizioni della Scuola Normale.

Benito i Monclús, Pere. 1991. «Els homes de Sant Pol del veïnat del Sant Crist». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria 41: 14-24. https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115891 [Consulta: 15-07-25].

Bloch, Marc. 1931. Les caractères originaux de l'histoire rurale française. París: Armand Colin. https://doi.org/10.3406/bude.1931.6599

Burgueño, Jesús; Gras, Mercè. 2014. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Rafael Dalmau Editor.

Canyameres Ramoneda, Esteve. 2009. Masos, masies i masoveries: estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles xi-xx). Santa Perpètua de Mogoda: Ajuntament.

Camarero Bullón, Concepción; Aguilar, Ángel Ignacio; Corral, Mario (eds.). 2024. Fuentes geohistóricas, nuevas tecnologías, Nuevos retos. Santander-Madrid: Universidad de Cantabria-Universidad Autónoma de Madrid. https://doi.org/10.22429/Euc2024.008

Camarero Bullón, Concepción; Gómez Navarro, María Soledad.; Fernández-Arroyo, Alfonso; Bernabé, Miguel Borja (eds.). 2024. Raíces profundas. Un viaje por las Fuentes geohistóricas hasta la Ilustración, Santander-Madrid: Universidad de Cantabria-Universidad Autónoma de Madrid. https://doi.org/10.22429/Euc2024.009

Camarero Bullón, Concepción; Bringas, Miguel Ángel; San Eugenio, Ana Luna (eds.). 2024. Ecos modernos. Fuentes geohistóricas de los siglos XIX y XX, Santander-Madrid: Universidad de Cantabria-Universidad Autónoma de Madrid. https://doi.org/10.22429/Euc2024.010

Castillo, M. Josep. 1987. La baronia dels Desbosc segons els capbreus de 1354-1356 i 1558-1614. Aproximació a la història socio-econòmica d'Argentona i Vilassar. Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona, 2 vol.

Catafau, Aymat. 1998. Les celleres et la naissance du village en Roussillon (xe-xvesiècles). Perpinyà: Presses Universitaires. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.1798

Cuadrada, Coral. 2025b. «El poblament al Baix Maresme (del Baix Imperi a l'Alta Edat Mitjana)». Butlletí Arqueològic (Reial Societat Arqueològica Tarraconense), època V, 47: 243-284.

Cuadrada, Coral. 2025a. «D'Iluro a Matarone: l'enigma de Civitas Fracta». Anuari de Filologia Antiqva et Mediaevalia, 15: 71-98. https://doi.org/10.1344/AFAM2025.15.4

Cuadrada, Coral. 1999. L’aixada i l’espasa. L’espai feudal a Catalunya. Tarragona: Arola Editors.

Cuadrada, Coral. 1988. El Maresme Medieval: les jurisdiccions baronials de Sant Vicenç-Vilassar i Mataró (segles x-xiv). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana.

Cuadrada, Coral; Congosto, Mariluz (en premsa). «Introduction to the analysis of historical social networks. the case study of Mataró castle: reconstruction of rural spaces and relationships (14th century)». Imago Temporis. Medium Aevum.

Cuadrada, Coral; Piñol-Alabart, Daniel. 2022. El capbreu dels castells de Vilassar i Burriac: Arxius i Humanitats digitals. Tarragona: Publicacions URV. https://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/view/508/529/1173 [Consulta: 15-07-25].

Díaz Martí, Carles. 2022. «Els ingressos econòmics de la cartoixa de Montalegre el 1730». A Diego Solà, Pere de Manuel (eds.). La presència cartoixana a Catalunya. segles xiixx. Barcelona: Universitat.

Kirchner, Helena (ed.). 2010. Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford: Archaeopress. Publishers of British Archaeological Reports. https://doi.org/10.30861/9781407305530

Llovet i Mont-ros, Josep; Peladella, Francesc. 1937. «Projecte de redistribució de terres al terme municipal de Vilassar de Mar». Butlletí del Departament d’Agricultura 6: 3-39.

Mallorquí, Elvis. 2007. Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles xiii i xiv. Tesi doctoral. Universitat de Girona. Disponible a: https://www.tdx.cat/handle/10803/7846#page=1 [Consulta: 15-07-25].

Nadal, Francesc. 2024. «La cartografia parcelaria municipal de la provincia de Barcelona (1845-1895): nuevo balance». A Concepción Camarero Bullón; Ángel Ignacio Aguilar; Mario Corral (eds.): Fuentes geohistóricas, nuevas tecnologías, Nuevos retos, Santander-Madrid, Universidad de Cantabria i Universidad Autónoma de Madrid, 339-356.

Nadal, Francesc; Urteaga, Luis; Muro, José Ignacio. 2006. El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1848-1895). Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona.

Oliva i Ricós, Benet. 2020. “Can Serra de Plaça de Vilassar, un mas singular”. Sessió d’Estudis Mataronins 36: 45-68. Disponible a: https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381703 [Consulta: 15-07-25].

Palet, Josep M. 1994. Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època iberoromana i l'altmedieval, segles ii-i aC - x-xi dC. Barcelona: Centre d'Arqueologia de la Ciutat, Institut de Cultura.

Parcerisas, Lluís. 2012. «Cambios en los usos del suelo en el Maresme, provincia de Barcelona (1850-2007)». Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales 173: 511-524.

Parcerisas, Lluís. 2010. Evolució i paisatge a Vilassar de Mar (1850-2006). Lleida: Pagès editors.

Pladevall i Font, Antoni. 1953. “Sant Marçal del Montseny”. Ausa 4(35): 9-25. https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39023 [Consulta: 15-07-25].

Sbert, Olga; Masdéu, Raimon. 2019. El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L’anàlisi del cadastre de 1716. Sant Just Desvern: Centre d’Estudis Santjustencs.

Simms, Anngret; Clarke, Howard B. 2015. Lords and towns in Medieval Europe, the European Historic Towns Atlas project, Farnham, Regne Unit: Ashgate.

Subiñà i Coll, Enric. 2016. El Maresme Medieval. Exemples concrets de comunitats pageses. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. https://www.tesisenred.net/handle/10803/401438#page=1 [Consulta: 15-07-25].

Subiñà i Coll, Enric. 2014. «El mas Lladó de Mar». Singladures: Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme 31: 49-59. https://raco.cat/index.php/Singladures/article/view/286070 [Consulta: 15-07-25].

Subiñà i Coll, Enric. 2002. Argentona, de la sagrera a la vila (1295-1900). Argentona: Ajuntament.

Vilademunt Corney, Josep. 2024. Metabolisme social del Vilassar setcentista (inèdit).

Vilademunt Corney, Josep. 2002. Estratègies humanes d'ocupació del territori, el cas de Vilassar de dalt (inèdit).

VVAA. 2017. El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Disponible a: ttps://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/issue/view/25913 [Consulta: 15-07-25].

Descargas

Publicado

2026-10-01

Número

Sección

Artículos