Una excursión hacia el límite: las teorías sobre el marco

Resum

Un element substancial de la pintura és el marc, que alhora serveix com a segregador de la superfície del llenç de l’espai que el circumda i com a element d’unitat del conjunt de l’obra amb l’exterior. L’article està destinat a explorar ambdues funcions, fentho a través de les distintes teories i opinions que s’han manifestat sobre el marc. Així, a través dels pensaments de diversos autors, des d’Immanuel Kant i José Ortega y Gasset a Jacques Derrida, Rudolf Arnheim i el Grupo μ, passant per Henri Focillon, Ernst Gombrich i Meyer Schapiro, s’analitza la funció estètica que el marc juga en la pintura, acabant amb una pregunta que pot sintetitzar el conjunt: Què és párergon i què ergon exactament? On acaba el marc i comença l’obra d’art? Situant la pregunta pel marc com a centre de tota definició que pugui establir-se de l’actual postmodernitat.