La <i>anagnórisis</i> en Richard Wagner

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2014.8.2

Paraules clau:

trama, tragedia, tiempo, recuerdo, anagnórisis, reconocimiento, filtro de muerte, filtro de amor

Resum

En su mayor parte, los libretos de Richard Wagner sitúan buen número de acontecimientos antes de que comience propiamente la trama. De ese modo, la trama consiste en el reconocimiento de esos hechos, y en la resonancia sentimental de éstos. La importancia concedida por Wagner al proceso de reconocimiento o anagnórisis sitúa al compositor-poeta en la tradición aristotélica. Sin embargo, Wagner no leyó directamente a Aristóteles, sino que obtiene su aprecio de la anagnórisis de la lectura de la traducción de Esquilo que publicó Droysen en 1832.
Aunque toda la obra de Wagner está jalonada de procesos de reconocimiento, la más admirable presentación de una anagnórisis es el drama musical Tristán e Isolda, especialmente en la escena de los filtros de amor y muerte.

Referències

GREGOR-DELLIN, Martin, Richard Wagner, Madrid, Alianza, 2001.

STRASSBURG, Gottfried von, Tristán e Isolda, ed. de Bernd Dietz, Barcelona, Orbis, 1991.

WAGNER, Richard, Tristan und Isolde, Madrid, Teatro Real, 2000.

Descàrregues

Número

No 8 (2014)

Secció

ARTICLES

Llicència

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
    1. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

  1. Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.