Park Güell: Reconstructing the Temple of Jerusalem through Light and Aesthetic geometry

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2020.16-17.8

Paraules clau:

Parc Güell, lògia, geometria estètica, llum, Temple de Jerusalem, Sagrada Família

Resum

Després d’haver constatat que sobre el Parc Güell encara queden qüestions importants per resoldre, aquest article analitza en detall aquesta construcció, identificant un conjunt de pedres que simbolitza una lògia que pretenia fer obres d’art mitjançant la geometria estètica. Amb aquests treballs, els membres d’aquest grup volien fomentar un tipus de societat basada en els valors de les primeres comunitats cristianes. L’estudi de la relació entre la llum del sol i algunes parts del parc, ens permetrà localitzar-hi una representació del Temple de Jerusalem concebuda amb tal geometria. D’aquesta manera, el Parc Güell es revela com el fonament simbòlic a sobre del qual s’hauria d’erigir el Temple de la Sagrada Família.

Biografia de l'autor/a

Carles Rius Santamaria, Universitat de Barcelona

Departament de Filosofia

Professor associat

Referències

Adorno, Theodor W., Ästhetische Theorie, Gesammelte Schriften, vol. 7, Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1970.

Albacete i Gascón, Antoni, and Güell i Baró, Margarida, El reial monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2013.

Alberdi,Ramon, and Casasnovas, Rafael, Els jardins de Martí-Codolar. La Granja Vella, Barcelona, 1999.

Alberdi,Ramon, and Casasnovas, Rafael, Martí-Codolar. Una obra social de la burguesia, Barcelona, Obra Salesiana Martí-Codolar, 2001.

Alcalde Vilà, Sergi, (et. al.), Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). Obra arquitectònica raonada, vols. 1 and 2, Canet de Mar (Barcelona), Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, Els 2 Pins, 2016.

Ariza, Francisco, Masonería: símbolos y ritos, Barcelona, Symbolos, 2002.

Baer, Heinrich von, Der Heilige Geist in den Lukasschriften, Stuttgart, W. Kohlhammer, 1926.

Bassegodai Nonell, Joan, El Gran Gaudí, Sabadell (Barcelona), Ausa, 1989.

Bassegodai Nonell, Joan, «El Park Güell, mitologia i nacionalisme», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 11, 1997, p. 59-76.

Bassegoda i Nonell, Joan, «L’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 17, 2003, p. 35-55.

Bassegoda i Nonell, Joan, «L’obra de Josep Domènech i Estepà, arquitecte de la Facultat de Medicina i Hospital Clínic de Barcelona», Gimbernat, vol. 45, 2006, p. 17-26.

La Bíblia. Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, Barcelona, Claret, 1993.

Bohigas, Oriol, «El Hospital de Sant Pablo», Cuadernos de Arquitectura, vol. 52-53, 1963, p. 47-60.

Borniquel, N., Pastor, A., and Serra, A. (eds.), Domènech Estapà, Domènech Mansana, Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1999.

Bultmann, Rudolf, «Zur Geschichte der Lichtsymbolik im Altertum», Philologus, vol. 1, 1948, p. 1-36.

Carandell, Josep Mª, and Vivas, Pere, Park Güell. Utopía de Gaudí, Sant Lluís (Menorca), Triangle Postals, 1998.

Casanellesi Farré, Enric, «Die Inschriften der Bank Im Park Güell», Du-Atlantis, vol. 26, 1966.

Cirlot,Juan Eduardo, El arte de Gaudí,Barcelona, Omega, 1950.

Daza, Juan Carlos, Diccionario Akal de la Francmasonería, Madrid, Akal, 1997.

Domènech i Montaner, Lluís, «En busca d’una arquitectura nacional», Escrits polítics i culturals, 1875-1922, Biblioteca Clàssics del Nacionalisme Català, vol. 26, Barcelona, la Magrana, 1991.

Dreesbach, Martha, «Pater Desiderius Lenz OSB, Theorie und Werk», Studien und Mitteilungen zur Geschichte des Benedicktiner-Ordens, Munich, Bayerische Benediktinerakademie, vol. 68, 1957, p. 1-183.

Elias, Jordi, Gaudí. Assaig biogràfic, Barcelona, Circo, 1961.

Freud, Sigmund, Der Dichter und das Phantasieren, Studienausgabe, vol. X, Frankfurt am Main, S. Fischer, 1994.

Fuentes Milà, Sergio, Josep Domènech i Estepà. Últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897),Sant Andreu de Palomar, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Llibre de Finestrelles, vol. 9, 2016.

Gaudí. Dibuixos originals. Original Drawings,Barcelona, Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, and Universitat Politècnica de Catalunya, 1996.

Goethe,Johann Wolfgang, Vier Jahreszeiten, Sämtliche Werke, vol. 1, Zürich, Artemis, 1977.

Guéranger, Prosper, L’Année liturgique, París, H. Oudin, 1883-88.

Hensbergen, Gijs van, Antoni Gaudí, Barcelona, Plaza y Janés, 2001.

Jardí, Enric, Història del Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona, Destino, 1976.

Kent, Conrad, and Prindle, Dennis, Hacia la Arquitectura de un Paraíso, Madrid, Hermann Blume, 1992.

Kirk, G. S., and Raven, J. E., Los filósofos presocráticos, Madrid, Gredos, 1979.

Kreuzer, Johann, «Das Licht als Metapher in der Philosophie», Licht. Vorlesungen im Studium GeneraleHeidelberg, 2016.

Lahuerta, Juanjo, Gaudí i el seu temps,Barcelona, Barcanova, 1990.

Lenz, Desiderius,The Aesthetic of Beuron and other Writings, London, Francis Boutle, 2002.

Mahnke, Dietrich,Unendliche Sphäre und Allmittelpunkt. Beiträge zur Genealogie des mathematischen Mystik, Stuttgart-Bad Cannstatt, Friedrich Frommann, 1966.

Martínez Otero, Luis Miguel, La Masonería. Historia, símbolos y misterios, Barcelona, Obelisco, 2005.

Matamala, Joan, Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, Barcelona, Claret, 1999.

La Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts, (Various authors), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, 2004.

Mercader, Laura, Antoni Gaudí. Escritos y documentos, Barcelona, Acantilado, 2002.

Novalis, Die Christenheit oder Europa, Werke in einem Band, Munich-Vienna, Carl Hanser, 1982.

Pacioli, Luca, La divina proporción, Madrid, Akal, 2008.

Plató, Timeu, Críties, Diàlegs, vol. XVIII, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2000.

Platón, República, Diálogos, vol. 4, Madrid, Gredos, 1986.

Principe, Lawrence M., The Secrets of Alchemy, Chicago, University Chicago Press, 2013.

Ràfols, J. F., Gaudí(1852-1926), Barcelona, Aedos, 1960.

Rius Santamaria, Carles,Gaudí i la quinta potència. La filosofia d’un art, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011.

Rius Santamaria, Carles, «La funció de l’artista en el pensament romàntic alemany», Comprendre. Revista catalana de filosofia, vol. 13/2, 2011, p. 105-131.

Rius Santamaria, Carles, «Aesthetic Geometry and Light in the Church of Valldonzella Monastery», Proceedings of theIII coupDefouet International Congress on Art Nouveau, Barcelona, 2013, (in press). See provissional text in:

http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/rius_santamaria_carles_paper.pdf

Rius Santamaria, Carles,Antoni Gaudí: Casa Bellesguard as the Key to His Symbolism, Barcelona, University of Barcelona, 2014.

Rojo Albarrán, Eduardo, El Parque Güell: Historia y simbología, Barcelona, Los Libros de la Frontera, 1997.

Schiller, Friedrich, Über die ästhetische Erziehung des Menschen in einer Reihe von Briefen,Sämtliche Werke, vol. V, Munich, Winkler, 1975.

Sellés i Baró, Salvador, “El Parque Güell. Memoria descriptiva”,Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 1903, p. 47-67.

Siebenmorgen,Harald, and Stolberg, Anna zu (eds.), Ägypten, die Moderne, die «Beuroner Kunstschule», Karlsruhe, Badisches Landesmuseum, 2007.

Smitmans,Adolf, «Die internationale Rolle der Beuroner Kunstschule um 1905», Erbe und Auftrag, vol. 61, 1985.

Stenzel, Julius, «Der Begriff der Erleuchtung bei Platon», Kleine Schriften zur griechischen Philosophie,Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft,1957.

Stolzius von Stolzenberg, Daniel, Chymisches Lustgärtlein, Graz, Geheimes Wissen, 2012.

Torii, Tokutoshi, El mundo enigmático de Gaudí: cómo creó Gaudí su arquitectura, vols. I and II, Madrid, Instituto de España, 1983.

Vorágine, Santiago de la, La leyenda dorada, vols. I and II, Madrid, Alianza, 2016.

Wolff, Odilo, Der Tempel von Jerusalem. Eine kunsthistorische Studie über seine Masse und Proportionen, Vienna, Anton Schroll, 1913.

Descàrregues

Publicades

2020-12-23

Número

Secció

ARTICLES