Antioquia, Nuremberg, Argentona: una peculiar vida sense martiri de sant Julià i els models dürerians per al retaule de la vila (1531)
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2020.16-17.5Paraules clau:
Art català, art del Renaixement, retaule Argentona, Jaume Forner, Albrecht Dürer, sant Julià i santa Basilissa, hagiografiaResum
Joaquim Garriga, en estudiar l’evolució de la retaulística catalana del segle XVI, assenyalava la modernitat de retaules com el d’Argentona, en què la fusteria gòtica de Joan Romeu (1524) es completava amb les pintures de Nicolau de Credença, Jaume Forner i Antoni Rupit (1531). En aquest article es pretén indagar sobre els models dürerians de les pintures sobre la Passió de Crist que formen part de la peça, i s’ha mirat de precisar-ne la filiació amb les diverses sèries de l’artista alemany dedicades a aquesta temàtica. Les taules dedicades a la vida de Sant Julià i santa Basilissa també centren l’atenció del text. Si autors com Post ja havien remarcat l’estranyesa d’unes escenes sense martiri, aquí s’han proposat algunes possibles fonts hagiogràfiques i precedents artístics de l’art català.
Referències
Aikema, Bernard, Fara Giovanni Maria, «Dürer incisore: l’Apocalisse e i cicli cristologici», Dürer e il Rinascimento tra Germania e Italia, Milà, 24 Ore Cultura, 2018, p. 264-283.
Angulo, Diego, «Durero y los pintores catalanes del siglo XVI», Archivo Español de Arte, XVII, 1944, pp. 327-330.
Anyes, Joan Baptista, La Vida de Sant Julia abat y martyr y de Santa Basilyssa Verge: d'aquell sposa, abadessa de mil santes donzelles : als qual és dedicat lo monestir de les monges del camí de Morvedre, novament vulgada y sumada en cobles, ed. Facsímil precedida d’una introducció d’Eulàlia Duran, Barcelona, edicions 62, 1971.
Anyes, Joan Baptista, Obra catalana, Barcelona, Curial, 1987.
Aragüés, José, «El santoral castellano en los siglos XVI y XVII. Un itinerario hagiográfico», Analecta Bollandiana, 118, 2000, p. 329-386.
Aragüés, José, «Tendencias y realizaciones en el campo de la hagiografía en España (con algunos datos para el estudio de los legendarios hispánicos)», Memoria Ecclesiae, 24, 2004, p. 441-560.
Baños Vallejo, Fernando, «La ilustración en las primeras Ediciones peninsulares del Flos Sanctorum», Espacios en la Edad media y el Renacimiento, 2018.
Barontini, M. Il culto dei santi Giulio e Giuliano. Testimonianze liturgiche tra Oriente e Occidente, Associazione Storica Cusius-Carattere Mobile, Borgomanero 2017.
Baucells i Reig, Josep, Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344), Vol. II. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2005.
Bosch, Joan, «La culture artistique au service de l’art de dévotion: exemples en Catalogne à l’époque moderne», Sophie Duhem (dir.). L’art au village. La production artistique des paroisses rurales (xvie-xviiie siècles), Presses Universitaires de Rennes, 2009, pp. 167-189.
Bosch Ballbona, Joan, Agustí Pujol. La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Col. Memoria Artium, 7, 2009.
Bosch Ballbona, Joan, «Un “Miracle” per a Pere Nunyes», Locus Amoenus, 6, 2002-2003, p. 229-256.
Càmara, Hèctor, La Mare de Déu en el Flos Sanctorum romançat (1494), San Vicente del Raspeig, Universitat d'Alacant, 2009.
Carbonell, Marià, «Bartolomé Ordoñez i el cor de la catedral de Barcelona», Locus Amoenus, 5, 2000-2001, p. 117-147.
Carbonell, Marià, Bartolomé Ordóñez i l'obra renaixentista del cor de la catedral de Barcelona, Barcelona, Santa Iglesia Catedral Basílica de Barcelona, 2019.
Carreras i Candi, Francesc, Argentona històrica, Imprempta La Renaixensa, Barcelona, 1891.
Charrett-Dykes, Alexandre, «Saint-Julien-et-Sainte-Baselisse de Vinça: le chantier de construction d’une église paroissiale au XVIIIe siècle», Patrimoines du sud, Conseil Régional d’Occitanie, 2015, p. 28-66.
Clavell Nogueras, Jaume, Argentona. Història i records, Argentona, Ajuntament d’Argentona, 1990.
Clugnet, Léon, «Sts. Julian and Basilissa», The Catholic Encyclopedia, New York, Robert Appleton Company, 1910, Vol. 8. Consultat el dia de sant Julià de 2020: http://www.newadvent.org/cathen/08556b.htm
Coll i Mirabent, Isabel, Els Credença, pintors del segle XVI, Sitges, Grup d’estudis sitgetans, 1998.
Cornudella, Rafael, «La pintura de la primera meitat del segle XVI al Museu Episcopal de Vic», Locus Amoenus, 6, 2002-2003, p. 145-185.
Cortés Guadarrama, Marcos Ángel, El Flos sanctorum con sus ethimologías. Edición y estudio, tesi doctoral, Universidad de Oviedo, 2010.
DE SOMER, Mireille, «Giuliano l’ospedaliere», Bibliotheca Sanctorum, vol. VI.
De Courcelles, Dominique Les Histoires des saints, la prière et la mort en Catalogne, París, Publications de la Sorbonne, 1990.
Durán, Miguel, La Real Abadia de Samos, Madrid, Núñez de Balboa, 1947.
Durliat, Marcel, Arts anciens du Roussillon, Perpinyà, Conseil Général des Pyrénées Orientales, 1954.
Fernández Rodríguez, Natalia, «El Flos sanctorum con sus ethimologias. Más allá de la legenda aurea: san Julián y santa Basilisa», Actas del XI congreso internacional de la asociación hispánica de literatura medieval, Universidad de León, 2007, p. 543-550.
Fontcuberta, Cristina, «Imatges de martiris i justícia en l’art català del segle XVII: els brodats de Nova York sobre la llegenda de Galceran de Pinós», Rosa Alcoy i Cristina Fontcuberta, Judici i justícia en l’art medieval i modern, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2020, en premsa.
Garcia Sempere, Marinela, «Algunes dades sobre la transmissió de les vides de sants entre l’edat mitjana i l’època moderna a la Corona d’Aragó», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 14, desembre 2019, p. 189 – 204.
Garcia Sempere, Marinela, «La vida de Julián y Basilisa hasta la versión de Joan Baptista Anyés (s. XVI); transformaciones en un género», María Morrás (ed.), Espacios en la Edad Media y en el Renacimiento, Salamanca, SEMYR, 2018, p. 619-633.
Garcia Sempere, Marinela, «Sobre la tradición catalana medieval de la vida de Julián y Basilisa», Andrew M. Beresford i Lesley K. Twomey (eds.), Christ, Mary, and the Saints. Reading Religious Subjects in Medieval and Renaissance Spain, Leiden i Boston Koninklijke, Brill NV, 2018, p. 228-244.
Garriga, Joaquim, Història de l’Art Català. Volum IV. Època del Renaixement s. XVI, Barcelona, Edicions 62.
Garriga, Joaquim, «L’arquitectura i les arts a Catalunya a l’època del Renaixement», Catalan Historical Review, 2016, 9, pp. 147-167
Garriga, Joaquim i Bosch, Joan (ed.), De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle xvi: el bisbat de Girona, Girona, Museu d’Art de Girona, 1998.
Graupera, Joaquim, La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI), Ajuntament d’Alella, 2019.
Graupera, Joaquim, «Notes sobre el culte a sant Jaume a la comarca del Baix Maresme», El camí de Sant Jaume i Catalunya, Abadia de Montserrat i CSIC, 2007.
Graupera, Joaquim, «Sobre un grup homogeni de portades gòtiques al Maresme: Vilassar de Dalt, Argentona, Arenys de Munt, Cabrera de Mar i Llavaneres», XXIII sessió d’estudis mataronins, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 2007, p. 215-231.
Gudiol, Josep i Alcolea, Santiago, Pintura gòtica catalana, Barcelona, Edicions Polígrafa, 1986.
Halkin, F. «La Passion ancienne des saints Julien et Basilisse (BHG 970-971)», Analecta Bollandiana, 1980, Vol. 98, Núm. 3-4, p. 241-296.
Junqueras, Oriol i Martí, Maria Antònia, «Bernat de Corbera», Josep Maria Solé i Sabaté (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents, vol. 2, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 50-52.
Koreny, Fritz (ed.), Early german artists: Israhel van Meckenem, The Illustrated Bartsch, vol. 9, New York, Abaris Books 1981.
Kurth, Willi (ed.), The complete woodcuts of Albrecht Dürer, New York, Dover Publications, 1967.
Macgregor, Neil, Victim of Anonymity. Master of the Saint Bartholomew Altarpiece, Londres Thames & Hudson, 1993.
Madurell i Marimon, Josep Maria, L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals, Mataró, Edició de la Caixa d'estalvis Laietana, 1970.
Madurell Marimon, Josep Maria, «Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura (siglos XIV-XV)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 1948, p. 142- 143.
Madurell, Josep Maria, «Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos», Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, 1944.
Maggiori, Paolo G., «Riletture e riscritture agiografiche del XIII secolo: i leggendari abbreviati», Marinela Garcia Sempere i M. Àngels Llorca, Vides medievals de sants. Difusió tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012, p. 11-34.
Matilla, José Manuel, Durero. Obras maestras de la Albertina, Madrid, Museo del Prado, 2005.
Molina, Joan (ed.), Bartolomé Bermejo, Barcelona i Madrid, MNAC i Museo del Prado, 2018.
Olivar, Alexandre, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.
Panofsky, Erwin, Vida y arte de Alberto Durero, Madrid, Alianza Forma, 1995.
Post, C. R., A History of Spanish painting, Cambridge, Harvard University Press, Vol. XII, part 1, 1958.
Priyani Alwis, Anne, The Celibate Marriages of Saints and Martyrs in Batega Antiquity: The Lives of Saints Julian and Basilissa, Andronikos and Athanasia, and Galaktion and Episteme, Londres i Nova York, Continuum, 2011.
Puiggarí, Josep, «Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento: Parte segunda», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 3, 1880.
Réau, Louis, Iconografía del arte cristiano. Iconografía de los santos, Barcelona, Ediciones Serbal, vol. 2, 1997.
Renouard de Bussierre, Sophie, Martin Schongauer: maître de la gravure rhenane vers 1450-1491, París, Paris-Musées, 1991.
Rosell, Francisco Miquel, Manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, tom II, Madrid, Direcciones Generales de Enseñanza Universitaria y de Archivos y Bibliotecas, 1958-1969.
Ruiz Quesada, Francesc, «Entre l’Hermon i la muntanya santa del salmista. Lluís Desplà a la Pietat de Bartolomé Bermejo», Retrotabulum. Estudis d’art medieval, nº 2, febrer 2012.
Ruiz Quesada, Francesc, L’art gòtic a Catalunya. La Pintura, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2005.
Sauget, Jean-Marie, «Giuliano, Basilissa e compagni», Bibliotheca Sanctorum, Roma, Istituto Giovanni XXIII della Pontificia Università Lateranense, Tom VI, 1965, p.1220-1223.
Schmitt, Lothar i Stogdon, Nicholas (eds.), «Ludwig Schongauer to Martin Schongauer», Hollstein’s German Engravings, Etchings, and Woodcuts 1400-1700, vol. XLIX. Rotterdam, Sound and Vision Publishers, 1999.
Schoch, Rainer, Mende, Matthias, Scherbaum, Anna, Albrecht Dürer: das druckgraphische werk, Munic, Prestel, 2001.
Valsalobre, Pep, «Història d'una superxeria: el cas Jordi de Sant Jordi», Eulàlia Duran i Pep Solervicens, El (re)descobriment de l'edat moderna: estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.
Voragine, J. Vides de sants rosselloneses: text català del segle XIII, Ed. Charlotte S. Maneikis Kniazzeh & Edward J. Neugaard, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
