La ceràmica tradicional japonesa i la seva influència en l’art ceràmic estatunidenc de mitjan segle XX

Resum

La tradició ceràmica japonesa (i altres formes d’artesania tradicional) que va sorgir durant el període d’entreguerres sota el Moviment Mingei com una forma de reacció a la industrialització salvatge i expansiva que va arrasar el Japó des de la fi del segle XIX, va treure a la llum els valors tradicionals morals, filosòfics, funcionals, tècnics i estètics que havien començat a eliminar-se. En vetllar pel ressorgiment de la terrissa japonesa, grans artistes, crítics d’art i ceramistes japonesos, com Sōetsu Yanagi i Shōji Hamada, així com la personalitat emblemàtica del terrissaire anglès Bernard Leach, van considerar que havien de difondre la filosofia de la ceràmica tradicional japonesa per tot el món, i especialment als Estats Units de la postguerra. Allà hi van trobar una resposta significativa per part dels grans terrissaires i artistes de l’argila, però també del sistema educatiu del país. Aquest article té com a objectiu centrar-se precisament en la influència significativa que l’art ceràmic estatunidenc de postguerra va rebre dels ideals tradicionals de la ceràmica japonesa. Per tal de documentar els motius d’aquest nou ordre de coses, l’autor estudiarà i analitzarà l’obra d’importants ceramistes estatunidencs de l’època, i en destacarà el context social, filosòfic i cultural en què l’esmentat projecte va tenir lloc.