La galeria de migdia i el brollador del claustre de la catedral de Barcelona: l’activitat del taller d’Antoni Claperós
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2023.21.3Paraules clau:
Escultura gòtica, Barcelona, Antoni Claperós, Pere Oller, Joan Claperós, claustreResum
Tenint en compte els estudis que ens precedeixen sobre el procés de construcció de les diferents galeries del claustre de la catedral de Barcelona i sobre els escultors que van intervenir en l’escultura decorativa, hem revisat la documentació que fa referència concretament al bastiment de l’ala sud i del brollador. Les fonts del nostre estudi són bàsicament els Llibres d’Obra de la catedral de Barcelona custodiats a l’Arxiu de la catedral i la mateixa escultura decorativa, conservada in situ. Aquesta revisió ens ha permès constatar la continuïtat del taller de Pere Oller, però va ser Antoni Claperós i el seu cercle de col·laboradors, amb la destacada presència per primer cop del seu fill Joan, els responsables de la finalització del claustre el 1449.
Referències
AINAUD, Joan; GUDIOL, José; VERRIÉ, Frederic-Pau, Catálogo Monumental de España. La ciudad de Barcelona, vols. I i II, Madrid, CSIC, 1947
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, Júlia; LORÉS, Immaculada, «La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l’escultura», Quaderns d’arqueologia i història de la ciutat de Barcelona 1, 2005, pp. 100-117. http://hdl.handle.net/10459.1/64553. [2021/04/14]
BORAU, Cristina, Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV, Barcelona, Fundació Noguera, Estudis 29, 2003
BRUNIQUER, Esteve Gilabert, Rúbriques de… Ceremonial del Magnifichs consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, (ed. Francesc Carreras i Candi, Bartomeu Gunyalons i Bou), Barcelona, Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona, 5 v., (Col·lecció de Documents Històrics Inèdits), 1912-1916
CAÑELLAS I MARTÍNEZ, Sílvia; DOMÍNGUEZ I RODÉS, M. Carme, «La Casa Llotja de Mar de Barcelona. Revisió del seu procés constructiu a través de la documentació (segles XIV-XVI)», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 19, 2001, pp. 67-84
CARBONELL I BUADES, Marià, «L’insòlit trasllat de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona a mitjan segle XVI», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya 6, 2002, pp. 97-107
CARRERAS I CANDI, Francesc, «Les obres de la catedral de Barcelona», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, vol. VII, 1913-1914, pp. 22-30, 128-136, 302-317 i 510-515
CORNUDELLA, Rafael; MACIAS, Guadaira, «L’escultura decorativa del segle XV», a Marià Carbonell i Buades (dir.), El Palau de la Generalitat: 600 anys (Art i arquitectura), 2 vols., Barcelona, 2015, pp. 88-145
DURAN SANPERE, Agustí, «Escultura gótica», Ars Hispaniae, vol. VIII, Ed. Plus Ultra, Madrid, 1956
DURAN SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva Història. L’art i la cultura, vol. III, Barcelona, Ed. Curial, Documents de Cultura, 1975
ESPAÑOL BERTRAN, Francesca, «La escultura tardogótica en la Corona de Aragón», a Actas del Congreso Internacional sobre Gil de Siloe y la Escultura de su época, Burgos, Institución Fernán González, Academia Burgense de Historia y Bellas Artes, 2001, pp. 287-333
ESPAÑOL BERTRAN, Francesca, El gòtic català, Barcelona, Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial, 2002
GUDIOL I RICART, José, Catalunya. Tierras de España, 2 vols., Madrid, Editorial Noguer, S.A., Publicaciones de la Fundación Juan March, 1974
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local, Universitat de Barcelona, 2006, tesi doctoral en línia, http://hdl.handle.net/10803/2010 [2021/04/14]
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, «Els relleus del claustre de la catedral de Barcelona (1433-1449): una Bíblia Pauperum de pedra en el context europeu» a M. Rosa Terés (ed.), Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400. Circulació de mestres, obres i models artístics, Barcelona, IRCVM-Medieval Cultures, Universitat de Barcelona, 5, 2016, pp. 325-357
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, «La intervenció d’Antoni Dalmau (†1453) a les galeries del claustre de la catedral de Barcelona», Ars Longa, 25, 2016, pp. 63-79
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, «Llorenç Reixac i Joan Lledó: a propòsit de la seva intervenció al claustre de la catedral de Barcelona», SVMMA. Revista de Cultures Medievals 11, (Primavera 2018), 2018, pp. 1-27
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, «L’escultura decorativa al claustre de la catedral de Barcelona: Bertran Tolosa i altres artífexs», Locus Amoenus 17, 2019, pp. 5-25
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, «La galeria de llevant del claustre de la catedral de Barcelona: una aproximació a la intervenció d’Antoni Claperós i Pere Oller», SVMMA. Revista de Cultures Medievals 16, (Tardor 2020), 2020, pp. 35-68
MANOTE I CLIVILLES, M. Rosa, «Aportacions documentals sobre els escultors Pere Sanglada i Llorenç Reixac», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya 4, 2001, pp. 13-18
MAS DOMÈNECH, Joseph, Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, vol. I, Barcelona, 1906, https://archive.org/stream/noteshistriques00masgoog#page/n11/mode/2up [2021/04/14]
MAS DOMÈNECH, Joseph, «Notes d’esculptors antichs a Catalunya», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. VII, 1913-1914, p. 115-128 i 185-193
MAS, José, Guía. Itinerario de la Catedral de Barcelona, Barcelona, La Renaixensa, 1916
PIFERRER, Pablo, Recuerdos y Bellezas de España. Principado de Cataluña. Vol. I, Barcelona, Imprenta de Joaquin Verdaguer, 1839
SANS I TRAVÉ, Josep Maria (dir.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, X vols, 1994-2007. https://dogc.gencat.cat/web/.content/continguts/serveis/dietaris_generalitat_catalunya/documents/pdf/dietari_vol_01.pdf [2021/04/14]
TERÉS I TOMÀS, Maria Rosa, «Obres del segle XV a la catedral de Barcelona. La construcció de l’antiga sala capitular», Lambard. Estudis d’Art Medieval VI, Separata. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1994, pp. 389-411
TERÉS I TOMÀS, Maria Rosa, «L’herència de Pere Sanglada», a Pladevall, Antoni (dir.), L’Art Gòtic a Catalunya, Escultura, vol. II, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 57-61
VALERO MOLINA, Joan, «Acotacions cronològiques i nous mestres a l’obra del claustre de la catedral», D’Art 19, 1993, pp. 29-41
VALERO MOLINA, Joan, «L’escultura del segle XV a santa Anna. Relacions amb els mestres del claustre de la catedral», Lambard, XI, (1998-1999), pp. 87-109
VALERO MOLINA, Joan, «Julià Nofre y la escultura del gótico internacional florentino en la Corona de Aragón», Anuario del Departamento de Historia del Arte XI, U.A.M., 1999, pp. 59-76
VALERO MOLINA, Joan, Pere Oller, l’escultor, Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
VALERO MOLINA, Joan, «Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona», Locus Amoenus 8, 2005-2006, pp. 47-66
VALERO MOLINA, Joan, «L’obra de Pere Oller i el seu taller al Pla de l’Estany», a Torres, A., Moner, J., ( ed.), Art gòtic dels segles XIII i XIV al Pla de l’Estany, CECB, Banyoles, Quaderns, 27, 2008, pp. 109-131
VALERO MOLINA, Joan, «Presencia y actividad de escultores italianos en la Barcelona del siglo XV», a Modelos, intercambios y recepción artística (de las rutas marítimas a la navegación en red), XV Congreso Nacional de Historial del Arte, Palma de Mallorca, 20-23 d’octubre de 2004, Vol. 1, 2008, pp. 197-206
VALERO MOLINA, Joan, «Llorenç Reixac, un escultor a la sombra de los grandes maestros del gótico internacional catalán», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 103, 2009, pp. 391-426
VERGÉS, Martí; VINYOLES, Teresa, «La catedral Romànica de Barcelona», Lambard, III, 1987, pp. 97-102
VERRIÉ, Frederic-Pau, La iglesia de los Santos Justo y Pastor, Barcelona, 1944
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Montserrat Jardí Anguera, Montserrat Jardí Anguera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
