Art i pesta: justícia divina, retrats i santedat en la Barcelona moderna
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2023.22.3Paraules clau:
exvot, pesta, sants advocats, Barcelona, època modernaResum
Al llarg de l’època moderna a la ciutat de Barcelona es van viure diverses plagues i episodis de pesta. Les importants conseqüències que van suposar per a la societat del període han estat analitzades a bastament pels historiadors. També han augmentat els estudis sobre l’art que es va produir a l’època en ciutats com Venècia, Palerm o Marsella, on també es patiren grans epidèmies. Si bé en el cas barceloní es parteix d’una bibliografia de caràcter més fragmentari, en aquest article es plantegen algunes qüestions en relació amb el panorama artístic quan s’esdevingueren malalties que assolaren la ciutat. Tenint present un context cívic amarat de religió, es van decorar diversos hospitals i llatzerets, es van fundar confraries que vetllaven per la fe en els sants com a intercessors per a la curació, i les autoritats de l’època encarregaren exvots escultòrics i pictòrics en els quals es van fer retratar als peus dels sants i advocacions protectores.
Referències
AA.VV, San Rocco nell’arte. Un pellegrino sulla via Francigena, (catàleg exposició Piacenza 2000), Milà, Electa, 2000
ABBATE, Vincenzo, BONGIOVANNI, Gaetano, DE LUCA, Maria Maddalena (eds.), Rosalia eris in este patrona, (catàleg exposició Palazzo Reale, 2018), Fondazione Federico II, 2018
AMADES, Joan, Els exvots, Barcelona, Orbis, 1952
ANDREOSE, Beatrice, GAMBARIN, Felice, Antonio Zanchi pittor celeberrimo, Vicenza, Terra Ferma, 2009
ARGENZIANO, Raffaele, «Giobbe e Lazzaro: santi, malati e protettori. L’iconografia della lebbra a Siena e ne contado tra il XIII e il XV secolo», DE SANDRE GASPARINI Giuseppina, ROSSI, Maria Clara, Malsani. Lebbra e lebbrosi nel medioevo, Quaderni di Storia Religiosa, 2012, p. 73-117
BAILEY, Gauvin V., BARKER, Sheila (eds.), Hope and Healing: Painting in Italiy in a Time of Plague, 1500-1800, (catàleg exposició, Chicago, Worcester Art Museum, 2005), University of Chicago Press, 2005
BARKER, Sheila, «The Making of a Plague Saint. Saint Sebastian’s Imagery and Cult before the Counter-Reformation», MORMANDO, Franco, WORCESTER, Thomas (eds.), Piety and Plague: from Byzantium to the Baroque, Kirksville, Truman State University, 2007, p. 90-131
BARRAQUER ROVIRALTA, Gaietà, Las casas de religiosos durante el primer tercio dels siglo XIX, vol. I, Barcelona, Imp. F. J. Altés y Alabart, 1906, Tom I
BATLLORI I MUNNÉ Andreu, LLUBIÀ I MUNNÉ, Lluís M., Ceràmica Catalana Decorada, Barcelona, Vicens-Vives, 1974 (1949)
BELTING, Hans, Imagen y culto. Una historia de la imagen anterior a la era del arte, Madrid, Akal, 2010
BELTRÁN DE HEREDIA, Julia, «Els objectes del món de la medicina i la farmàcia», GARCIA ESPUCHE, Albert (coord.), Medicina i farmàcia, Barcelona 1700, Barcelona Institut de Cultura, 2011, p. 297
BENVENUTO, Rocco, «La missione dei Minimi in età postridentina tra continuità e novità», Atti della Terza Assemblea Generale, Roma, 1998, p. 79
BETRÁN MOYA, José Luis, La peste en la Barcelona de los Austrias, Lleida, Milenio, 1996
BETRÁN MOYA, José Luis, «Sociedad y peste en la Barcelona de 1651», Manuscrits, n. 8, 1990, p. 255-282
BILE, Umberto, CATELLO, Angela (eds.). Giubili e santi d'argento (catàleg d’exposició), Nàpols, Electa, 2000
BLAS, Javier, DE CARLOS, MARÍA CRUZ, MATILLA, José Manuel, Grabadores extranjeros en la Corte española del Barroco, Madrid, Biblioteca Nacional, 2012
BLAYA ESTRADA, Nuria, MORIL VALLE, Remedios, «La Catedral de Valencia ante la amenaza de la peste en el Barroco y la construcción de una imagen carismática: “Nuestra Señora contra la Peste”», CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), La catedral barroca: Iglesia, sociedad y cultura en la Valencia del siglo XVII, Vol. 3, València, Institució Alfons el Magnànim, 2020, p. 279-304
BOECKL, Christine M., Images of Plague and Pestilence: Iconography and Iconology (Sixteenth Century Essays & Studies), Kirksville, Truman State University, 2000
BOSCH BALLBONA, Joan, «Retaule de Santa Tecla i Sant Sebastià», Jaume Huguet. 500 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993, p. 194-197
BRACONS CLAPÉS, Josep, «Les arts resplendents. Decoració, luxe i ornament a l’edat mitjana i el món modern», Arts decoratives, industrials i aplicades (Art de Catalunya. Ars Cataloniae, 11), Barcelona, 2000
BRUNIQUER, E. G., Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona: Rúbriques de Bruniquer, Barcelona: Impr. d’Henrich; 1912-1916, vol. III, cap. XLII, 1914
BURKE, Peter, «Cómo interrogar a los testimonios visuales», PALOS, Joan Lluís, CARRIÓ INVERNIZZI, Diana (dir.), La historia imaginada: construcciones visuales del pasado en la Época Moderna, Universidad de Barcelona, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008, p. 29-40
CAMPS I SURROCA, Manuel, CAMPS I CLEMENTE, Manuel, La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya, Lleida, Universitat de Barcelona, 1985
CANALDA, Sílvia, «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català», Matèria: revista d’art, 2004, 4, p. 147-160
CANALDA, S., NARVÁEZ, C., SUREDA, J. (ed.), Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011
CANNATA, Pietro, «Sebastiano, santo, martire di Roma: Iconografia», Bibliotheca Sanctorum, 11, Roma, Istituto Giovanni XXIII nella Pontificia Università Lateranense, 1968, p. 789-801
CARBONELL, Marià, «Bartolomé Ordóñez i el cor de la catedral de Barcelona», Locus Amoenus, n. 5, 2000, p. 117-147
CARBONELL I BUADES, Marià, «Les arts sumptuàries. L’orfebreria», Catalònia, 1993, 32, p. 28
CIFUENTES, Lluís, «La medicina en català, del manuscrit a la impremta. Traduccions, obres originals i mercat de demanda a l'Edat Mitjana i el Renaixement», CIFUENTES Lluís, CARRÉ, Antònia, Sciència.cat, Universitat de Barcelona, 20 http://www.sciencia.cat [21 de febrer de 2023].
CIRICI, Alexandre, MANENT, Ramon, Ceràmica catalana, Barcelona, Destino 1977
COMELLAS, Teresa Maria, Les confraries barcelonines, ahir i avui, Ajuntament de Barcelona, 2007
CONEJO, Antoni, «Noves aportacions a l'evolució arquitectònica de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona: segles XVI-XVII», CLARAMUNT, S, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, 2003, Vol.2, p. 539-572
DARRIULAT, Jacques, Sébastien. Le Renaissant. Sur le martyre de saint Sébastien dans le deuxième moitié du Quattrocento, París, Éditions de la Lagune, 1998
DE FRANCOVICH, Géza, «L’origine e la diffusione dell crocifisso gotico doloroso», Kunstgeschichtliches Jahrbuch der Bibliotheca Hertziana, 2, 1938, p. 143-265
DORICO I ALUJAS, Carles, «El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754–1757)», Locvs Amœnvs, 3, 1997, p. 123-145
DORICO I ALUJAS, Carles, «L’escultor Pere Costa i el moblament de l’església de Santa Maria del Pi després de 1714», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, n. 28, 2010 p. 143-203
DURAN i SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva història, vol. 3, Barcelona, Curial, 1975
DURAN I SANPERE, Agustí, «Les devocions dels consellers», Barcelona i la seva història, vol. 2, Barcelona, Curial, 1975, p. 521
DURAN I SANPERE, Agustí, «Presentalles devotes dels segles XIV, XV i XVI», Barcelona i la seva història, vol. 2, Barcelona, Curial, 1975, p. 524-528
DURAN I SANPERE, Agustí, «San Roque en la devoción barcelonesa», VOLTES BOU, Pere (dir.), Divulgación histórica de Barcelona. Notas para un santoral barcelonès, Barcelona, Publicaciones del Instituto Municipal de Historia, 11, 1960
DUTRECH, Karen, «Naples, 1656. Un paysage contaminé», Paysages du religieux. Actes du 135 Congrès national des sociétés historiques et scientifiques, «Paysages», Neuchâtel, 2010, París, Éditions du CTHS, 2012, p. 63-80
ESCARTÍ, Vicent Josep, «La memòria de les pestes a l’antic Regne de València: de la nota marginal a la centralitat (s. XV-XVII)», CORTIJO, A., MARTINES, Vicent (orgs.), Mirabilia / MedTrans 13 (2021/1), p. 45-74
ESCARTÍ, Vicent Josep, La pesta a València (1647-1648). La Memòria de Francesc Gavaldà i la Carta de Pau d’Alacant, València, Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2020
FARANDA, Franco, Le Arti e la peste a Bologna. Il Baldacchino votivo del 1634. Riflessioni ai tempi del Coronavirus, Bologna, Il Mulino, 2021
FARÍAS MUÑOZ, Laura, Mecenatge sacre i intercessió celestial: la imatge del sant patró ciutadà en la Barcelona moderna (1517-1760), tesi doctoral inèdita, Universitat de Girona, 2023
FARÍAS MUÑOZ, Laura, FONTCUBERTA FAMADAS, Cristina, «Entre el mar, la ciutat i el cel: la presència de la costa mediterrània en les imatges dels sants patrons de Barcelona (segles XVI-XVIII)», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 2019, p. 1095-1117
FERNÀNDEZ-TERRICABRAS, Ignasi, «La implantació de la Reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?», Catalan Historical Review, 2011, p. 227-24
FERRAN, Jaume, VIÑAS, Federic, GRAU, Rossend de, Datos históricos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona, Barcelona, Instituto Municipal de Historia, 1965
FIGUERES, Lourdes, RIU I RIU, Manel, LLIMARGUES, Marc, L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona, Lunwerg, 2001
FIGUEROLA ROTGER, Pere Jordi, «Las cofradías en la diócesis de Barcelona», Patrimonio cultural: Documentación, estudios, información, n. 15-16, 1992, p. 42-43
FONTCUBERTA I FAMADAS, Cristina, «Art, conflicte i religió: l’ús de les imatges en la Guerra dels Segadors», CANALDA, Sílvia, FONTCUBERTA, Cristina, Imatge, devoció i identitat a l’època moderna, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014, p. 139-140
FONTCUBERTA I FAMADAS, Cristina, «El culte i la imatge de santa Eulàlia en la Barcelona moderna (segles XVI-XVIII)», PASCUAL, Oriol (ed.), Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, p. 95-101
FONTCUBERTA I FAMADAS, Cristina, «Pintura de la Mare de Déu dels Consellers del Museu Nacional d’Art de Catalunya», PASCUAL, Oriol (ed.), Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, p. 106-107
FREEDBERG, David, El poder de las imágenes, Madrid, Cátedra, 1992 (1989)
GARCIA I DOMÈNECH, Rosa M., La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995
GARCIA DOMÈNECH, Rosa Maria, CASANOVAS ESCLUSA, Lina, «Les pintures de la Casa de Convalescència», D'Art, 8/9, 1983, p. 209-219
GARRIGA, Joaquim, «El Retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del Cinc-cents», El retaule de sant Roc de l’Hospitalet: Obra del s. XVI restaurada al Museu, 2001
GELONCH, A., CANALDA, S., FONTCUBERTA, C., TORRES, X., Imatges per creure : religió, art i conflicte a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2018
GIRAULD, Antoni, amb estudis de CREMADES, F., i VENY, J., Remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta (1587), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017
GONZÁLEZ, Oliva, AMEZCUA, Manuel, «Arte y sociedad ante una catástrofe apocalíptica: el lienzo de la peste de 1649 en Sevilla», Temperamentvm, 16, 2020
GUDIOL, Josep, «De Rajolers i rajoles de color», Vell i Nou, 76, 1918, p. 367-372
GUDIOL, Josep, Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana, Vic, 1902
HERVÁS CRESPO, G., «Huye luego, lexos y largo tiempo. La pintura de niños de Murillo y la peste de Sevilla de 1649», De Arte: Revista de Historia del Arte, 2015, 14, p. 78-89
HOFFMANN, Godehard, Das Gabelkreuz in St. Maria im Kapitol zu Köln und das Phänomen der Crucifixi dolorosi in Europa, Worms, Wernersche Verlagsgesellschaft, 2006
HOMET, Marie-Claude, Michel Serre et la peinture baroque en Provence: (1658-1733), Aix-en-Provence, Édisud, 1987
LAFON, Xavier, «Marseille en temps de peste 1720-1722»: deux expositions (Musée d’histoire de Marseille et Musée des Beaux-Arts), spectacles et visites», Histoire urbaine, n. 63, 2022/2, p. 189-198
LÁZARO BAYARRI, José, «Notas para un santoral barcelonés. La devoción a san Cristóbal en Barcelona», Divulgación histórica de Barcelona, vol. XI, Barcelona, 1960, p. 114-117
LEÓN VEGAS, Milagros, «Arte y peste: Desde el medievo al ochocientos, de la mitología a la realidad local», Boletín de arte, n. 30-31, 2019-2020, p. 235-238
LEONARDI, Andrea, «Quell’incrociarsi fatale ed aguzzo di membra», AMENDOLA, Giandomenico (ed.), L’immaginario della peste nella cultura artistica di età barocca, Bari, Mario Adda Editore, 2020, p. 71-98
MACIAS, Guadaira, ALCOY, Rosa, FARÍAS, Laura, «84. Els sants advocats», «85. Els sants protectors i advocats», «86. Sants advocats en época moderna», ALCOY, Rosa (ed.) Iconografies de la Justícia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup EMAC, 2002, p. 260-265
MADURELL i MARIMON, Josep Maria, «Obras artísticas hospitalarias barceloneses», Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XII, 1968, p. 31ss
MARSHALL, Louise, «Reading the Body of a Plague Saint: Narrative Altarpieces and Devotional Images of St. Sebastian in Renaissance Art», Reading Text and Images. Essays on Medieval and Renaissance Art and Patronage in honour of Margaret M. Manion, University of Exeter Press, 2002, p. 237-272
MARTIN, François-René, MICHEL, Menu, LECOQ-RAMOND, Sylvie, Grünewald. Paris, Hazan, 2012; Pantxika BÉGUERIE, Philippe LORENTZ, Grünewald et le retable d’Issenheim: regards sur un chef-d’oeuvre, Paris, Somogy éditions d’art, 2015
MARTIN, John Rupert, FEIGENBAUM, Gail, Van Dyck as religious artist, Princeton, The Art Museum Princeton University, Princeton, 1979
MARTINELL, César, Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, II. El Barroc salomònic 1671-1730, Barcelona, Alpha, 1961, págs. 155-156
MARTINELL, Cèsar, «El viejo Hospital de la Sta. Cruz», Destino, n. 863, 20 febrer 1954, p. 3-5
MARTORELL, Jeroni, «Art barroc barceloní. La Casa de Convalescència», Vell i Nou, 2, 1915, p. 8-13
MASON RINALDI, S., «La peste e le sue immagini nella cultura figurativa veneziana», Venezia e la peste, 1348-1797, Marsilio, 1979, p. 209-224
MATINO, Gabriele, KLESTINEC, Cynthia (ed.), Arte, fede e medicina nella Venezia di Tintoretto, (catàleg d’exposició, Venècia, Scuola Grande di San Marco, 2018-2019),Venècia, Marsilio, 2018
MEISS, Millard, Pintura en Florencia y Siena después de la peste negra, Madrid, Alianza, 1988 (1951)
Mico Spadaro. Napoli ai tempi di Masaniello (catàleg d’exposició), Nàpols, Electa, 2002
MIRALPEIX, Francesc, «Addenda a la biografia i l’obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 22, 2008, p. 21-44
MIRALPEIX, Francesc, «Lo Desengany de Francesc Fontanella i la pintura a la Catalunya de mitjan segle XVII». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 55, 2015-2016, p. 39
MIRALPEIX i VILAMALA, Francesc, «Pestes, plagas y guerras: el encargo artístico votivo en la Cataluña de la segunda mitad del siglo XVII», TORRES SANS, Xavier, Les altres guerres de religió: Catalunya, Espanya, Europa, segles XVI-XIX, Girona, Documenta Universitària, 2012, p. 231-256
ORTIZ GARCÍA, José A., «Santidad y sanidad: San Vicente Ferrer abogado contra la pestilencia», QUILES GARCÍA, Fernando, GARCÍA BERNAL, J.J., BROGGIO, P., FAGIOLO DELL’ARCO, M., A la luz de Roma. Santos y santidad en el barroco iberoamericano. Volumen II. España, espejo de Santos, Universo Barroco Iberoamericano, 2020, p. 163-180
PARÉS, Fina, Els Ex-vots pintats, Barcelona, Els Llibres de la Frontera, Barcelona, 1987
PARETS, Miquel (James AMELANG i Xavier TORRES ed.), Dietari d’un any de pesta. Barcelona 1651, Barcelona, Eumo, 1989
PAYNE CRAWFURD, Raymond Henry, Plague and pestilence in literature and art, Oxford University Press, 1914
PERELLÓ, Antònia Maria, L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996
PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E., Pintura italiana del siglo XVII en España, Madrid, Universidad de Madrid-Fundación Valdecilla, 1965
PÉREZ SANTAMARÍA, A., Escultura barroca a Catalunya: els tallers de Barcelona i Vic (1680- 1730 ca.): projecció a Girona, Lérida, Virgili i Pagès, 1988
PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora, «La catedral de Barcelona: nueva capilla de San Olegario y transformación barroca (finales XVII-XVIII)», Ramallo, G. (coord.), El comportamiento de las catedrales españolas: del Barroco a los Historicismos, Gobierno de la Región de Murcia, 2003
PRUNÉS CASTERÁS, Josep Maria, «El patrocini de sant Francesc de Pàola sobre la ciutat de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, 80, 2007, p. 91-120
PUJOL I CRUELLS, Adrià, «Els miracles del Miracle. Els exvots pintats del Santuari del Miracle», Revista d’etnologia de Catalunya, 2010, núm. 35, p. 250-252
QUILES, Fernando, «Eppur si muove. La pintura sevillana después de la peste negra (1650-1655)», Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 21, 2009, p. 193-204
QUILES, Fernando, «La peste de 1649. Imágenes de la muerte, entre los hogares y el hospital de las Cinco Llagas», Temperamentvm, n. extra 17, 2021. http://ciberindex.com/index.php/t/article/download/e2021v00/e2021v00
RÀFOLS, Diccionario de artistes de Cataluña, Baleares y Valencia. Desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Edicions Catalanes, 1980, vol. II
RESSOUNI-DEMIGNEUX, K., Saint-Sébastien, París, Du Regard Eds., 2000
RIGON, Antonio, VOUCHEZ, André (ed.), San Rocco. Genesi e prima espansione di un culto, Brussel·les, Societé des Bollandistes, 2006
ROEMER, W., Sankt Rochus. Die Verehrung des Heiligen in Kunst und Geschichte, Kevelaer, 2000
ROSSELL, Joan Francesc, El Verdadero conocimiento de la peste. Sus causas, señales, preseruacion i curacion, Barcelona, Sebastian y Jaime Mathevad, 1632
ROSSI, Sergio (ed.), Scienza e miracoli nell’arte dei Seicento. Alle origini della medicina moderna, (catàleg exposició), Roma, Palazzo di Venezia 1998, Milà, Electa, 1998
ROSSI, Sergio, «Venezia, la peste e le sue immagini», Arte veneta, XXXIV, 1980, p. 257-260
SALOMON, Xavier F. (dir.), Van Dyck in Sicily. Painting and the Plague, 1624-25, Milà, Silvana Editoriale, 2012
SALVÀ, Maria Gràcia, «Materials per a la classificació de les medalles religioses del segle XVI al XVIII a Catalunya», Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Vol. 2, 2011, p. 1033-1037
SESTIERI, Giancarlo, DAPRÀ, Brigitte (ed.), Domenico Gargiulo detto Mico Spadaro: Paesaggista e «cronista» napoletano (catàleg d’exposició), Milà, Jandi Sapi, 1994
SILVER Nathaniel E., ROWLAND, Ingrid D., Raphael & the Pope's Librarian, Londres, Paul Holberton Publishing, 2019
SIMON, Antoni, «La plaga de llagosta de 1684-1688 a Catalunya», Revista de Girona, 94, 1981, p. 19-21
SOCIAS, Immaculada, Catàleg del Fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2006
SOCIAS, Immaculada, «Joan Arnau Moret (1603-1693), un pintor català retrobat», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 13, 1999, p. 187-214
SOLÀ, Xavier, La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals, Barcelona, Documenta universitària, 2008
SUÁREZ, Alícia, El retaule de sant Roc de l’Hospitalet (Tesi de llicenciatura), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1976
SUÁREZ, Alícia, «Les taules de sant Roc del Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat», El retaule de sant Roc de l’Hospitalet: Obra del s. XVI restaurada al Museu, 2001
SUBIRANA REBULL, Rosa Maria, «El taller dels “Francesc Via”; un paradigma dels argenters-gravadors catalans al tombant del Set-cents», Recerca, 12, 2008, p. 129-160
TORRES, Xavier, «La ciutat dels sants: Barcelona i la historiografia de la Contrareforma», Barcelona quaderns d’història, 2014, 20, p. 77-104
TORRES, Xavier, «Les confraries devocionals a la Barcelona moderna: balanç, comparacions, perspectives», Barcelona quaderns d’història, 2017, 24, p. 113-125
TRIADÓ, Joan Ramon, L’època del Barroc. S. XVII-XVIII (Història de l’art català, V), Barcelona, Edicions 62, 1984
VERRIÉ, Frederic Pau, «Obras en la antigua capilla del Hospital de Santa Cruz. Barcelona», Divulgación histórica, VII, 1959, p. 56
VERT I PLANAS, Josep, La indústria de la cera, els exvots i les devocions populars, Girona, Museu del Montgrí i del Baix Ter, 1987
VILA, Pep, «Exvots metàl·lics», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLVI, 2005, p. 407-419
VON ALEMANN-SCHWARTZ, Monika, Crucifixus dolorosus. Beiträge zur Polychromie und Ikonographie der rheinischen Gabelkruzifixe, Bonn, Universitat de Bonn, tesi doctoral inèdita, 1976
WORCESTER, Thomas, «'Saint Roch vs. Plague, Famine and Fear», Hope and Healing. Painting in Italy in a Time of Plague, 1500-1800, University of Chicago Press, 2005, p. 153-176
YEGUAS, Joan, «Els Escarabatxeres, una família d’escultors (1656-1710)», Urtx, 18, 2005, p. 97- 121
ZAMORA, Montserrat, La ciudad y el templo: religión cívica en la Barcelona moderna (XVI-XVIII), tesi doctoral inèdita, Universitat de Girona, 2020
ZUPNICK, Irving L., Saint Sebastian in Art, tesi doctoral inèdita, Columbia University, 1958
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Cristina Fontcuberta Famadas
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
