Adjusting to technological change: Ship agents in the port of Barcelona during the transition from sail to steam (1849-1900)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.1344/rhiihr.41314

Keywords:

shipping agent, shipowner, maritime history, Barcelona's port

Abstract

Shipping agents have not been thoroughly studied in terms of their historical origins and their evolution to meet the changing needs of shipowners, particularly in distant locations. This research aims to demonstrate that the modern shipping agent emerged from the transition from sailboats to steamships in the port of Barcelona, fundamentally reshaping a profession with deep historical roots. The advent of steam propulsion brought about significant changes, transforming shipping agents from skilled professionals with limited responsibilities to individuals entrusted with power of attorney by shipowners. As a result, they became pivotal figures in maritime transport, wielding considerable influence on the docks.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Alemany, Joan. 1984. El port de Barcelona: història y actualitat. Barcelona: L’Avenç.

Alemany, Joan y Casanovas, Àngels. 1987. La navegació a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Alió, Joan. 2009. Els agents portuaris de Tarragona (fins a 1985). Tarragona: Arola Editors.

Asociación de Navieros y Consignatarios de Barcelona. 1879. Contestación al interrogatorio acerca de la supresión del derecho diferencial de bandera. Barcelona: Imprenta Barcelonesa.

Asociación de Navieros y Consignatarios de Barcelona. 1890. Contestación al interrogatorio sobre la influencia de los tratados de comercio. Barcelona: Imprenta Barcelonesa

Carbonell Relat, M. 1996. ‘El transport marítim a través del moviment del port de Barcelona en l’any 1860 i els capitans que hi participaren’. Revista La Roca de Xeix, 13: 12–13.

Clavera, Joan. 1992. Economía e historia del puerto de Barcelona. Tres estudios. Madrid: Editorial Civitas.

Durán, Judit. 2021. ‘La indústria surera a la península ibèrica. Una aproximació histórica’. Trabajo final de grado, Girona: Universitat de Girona.

Estasen, Pedro. 1892. De los consignatarios de buques y consignatarios de cargamentos. Madrid: Comercio Marítimo.

Gaillard, Jean-Michel y Anthony Rowley. 2000. Historia de un continente. Madrid: Alianza.

García Domingo, Enric. 2017. El mundo del trabajo en la marina mercante española (1834-1914). Barcelona: Icària.

García Domingo, Enric. 2005. La casa Masiques (1890-2005). ‘Apunts per a una història d’empresa’. Drassana. Revista del Museu Marítim, 13: 14–23.

Giménez Blasco, Joan. 2009. De la vela al vapor. La marina catalana a través de una familia de Vilassar de Mar. Els Sust. Vilassar de Mar: Editorial Pagès.

González Lebrero, Rodolfo. 1989. El agente consignatario de buques en España. Barcelona: Librería Bosch.

González Lebrero, Rodolfo. 1993. Del agente consignatario de buques. La Ley, Revista Jurídica Española de Doctrina, Jurisprudencia y Bibliografía, 2: 842–848.

Ibarz, Jordi. 2020. ‘Fin del sistema gremial, liberalismo y desarrollo de unas relaciones de trabajo capitalistas en el puerto de Barcelona, 1834-1873’. Ayer, Revista de Historia Contemporánea,120 (4): 143–169.

Instituto Nacional de Estadística. 1942. Transportes. Flota mercante. Madrid: Instituto Nacional de Estadística. Disponible en: https://www.ine.es/inebaseweb/pdfDispacher.do?td=164957.

Maluquer de Motes, Jordi. 2013. La inflación en España. Un índice de precios de consumo (1830-2012). Madrid: Banco de España.

Masriera, Arturo. 1926. Oliendo a brea. Barcelona: Editorial Políglota.

Miller, Michael B. 2012. Europe and the maritime world. New York: Cambridge.

Moreno Rico, Javier. 2015. Los hombres sencillos. Historia de la marina mercante (1817-1915). Sabadell: J. Moreno.

Nanot-Renard, Pedro. 1877. ‘Memoria sobre la marina mercante española’. Revista de la Asociación de Navieros y Consignatarios de Barcelona, s/n: 10–22.

Nieto, Alfonso. 1960. El consignatario de buques. Madrid: Oficina Central Marítima.

O’Rourke, Kevin y Jeffrey G. Williamson 2002. ‘When did globalization begin?’. European Review of Economic History, 6 (1): 23–50.

Page, Eduardo. 2019. ‘Entre el mar, el puerto y la ciudad. Comunidades marítimas urbanas en transición: el caso de la Barceloneta en el siglo XIX’. Revista Avances del Cesor, 21 (16): 131–160.

Dirección de Hidrografía. 1885. Mar Mediterráneo. Costa oriental de España. Plano de la rada y puerto de Barcelona [levantado en 1882 y 1883 por la Comisión Hidrográfica al mando del Capitán de Fragata Rafael Pardo de Figueroa; J. Riudavets y Tudury lo dibujó; M. Rodríguez lo grabó; S. Bregante y Mz. grabó la letra]. Madrid: Dirección de Hidrografía. Disponible en: https://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/resources/html/000221.html).

Pacual Doménech, Pere. 1999. Los caminos de la era industrial. La construcción y financiación de la red ferroviaria catalana (1843-1898). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Riera Tuébols, Santiago. 1993. Dels velers als vapors. Barcelona: Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Rodrigo Alharilla, Martín. 2005. La Casa Ramos, 1845-1960: más de un siglo de historia marítima. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona.

Rodrigo Alharilla, Martín. 2017. La marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914). Barcelona: Museu Marítim de Barcelona.

Roig, Emerencià. 1929. La marina del vuit-cents. Barcelona: Editorial Noray.

Seafering Lives in Transition Mediterranean Maritime Labour and Shipping During Globalization, 1850s-1920s. Proyecto SeaLiT. Disponible en: https://www.sealitproject.eu/

Sella, Antoni y Martín Rodrigo. 2002. Vapors. Barcelona: Angle Editorial.

Valdaliso, Jesús María. 1992. ‘La transición de la vela al vapor en la flota mercante española: cambio técnico y estrategia empresarial’. Revista de Historia Económica, 10 (1): 63–98.

Valdaliso, Jesús María. 2000. ‘The rise of specialist firms in Spanish shipping and their strategies of growth 1860 to 1930’. Business History Review, 74 (2): 267–300.

Valdaliso, Jesús María. 2001. ‘Entre el mercado y el estado: la marina mercante y el transporte marítimo en España en los siglos XIX y XX’. Revista Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, 1: 55–79.

Valdaliso, Jesús María. 2013. ’El transporte marítimo en España, 1850-1936’. En Vie e mezzi di comunicazione in Italia e Spagna in età contemporanea, editado por Carlos Barciela López, Antonio Di Vittorio, Giulio Fenicia, y Nicola Ostuni, 361–382. Roma: Rubbettino.

Ville, Simon. 1993. ‘The growth of specialization in English shipowning, 1750-1850’. Economic History Review, 46 (4): 702–722.

Published

2024-05-08

How to Cite

Rotllan, Luis. 2024. “Adjusting to Technological Change: Ship Agents in the Port of Barcelona During the Transition from Sail to Steam (1849-1900)”. Revista De Historia Industrial — Industrial History Review, May. https://doi.org/10.1344/rhiihr.41314.

Issue

Section

Articles