El món fantàstic de les misericòrdies, un repertori a l’abast del Bosch

M. Rosa Terés

Resum


Un component significatiu de la fama del Bosch el constitueixen els seus monstres i les seves criatures terribles, que turmenten els sants ermitans, com sant Antoni o sant Jeroni, i que habiten els inferns dels Judicis Finals. Però una part important d’aquestes imatges ja existia anteriorment en el món fantàstic medieval, on ocupava espais perifèrics de l’arquitectura, decorava els marges dels manuscrits o donava protagonisme a les misericòrdies dels cadirats de cor. Com a la pintura del Bosch, en tots aquests casos proliferen els monstres híbrids, els dracs i les bèsties mig humanes i mig animals. Però l’existència d’aquests precedents és gairebé imperceptible als ulls de l’espectador actual. El Bosch assimila aquestes imatges, però el resultat de la seva pintura és molt diferent, probablement perquè dóna el protagonisme absolut a tot aquell món que fins aleshores havia ocupat només un espai marginal. Les misericòrdies dels cadirats de cor constitueixen un repertori extraordinari i poc conegut a l’abast del pintor de ’s-Hertogenbosch.


Paraules clau


el Bosch; cadirats de cor; misericòrdia; iconografia medieval; decoració marginal

Text complet:

PDF

Referències


José Antonio Alonso Navarro, «La visión de Tundal (Un viaje al purgatorio, al infierno y al cielo)», Mutatis Mutandis, 4, 2011, p. 108-136.

Jurgis Baltrusaitis, La Edad Media fantástica (Antigüedades y exotismos en el arte gótico), Madrid, Cátedra, 1983 (Paris, 1955), p. 51-54.

István Bejczy, Erasmus and the Middle Ages. The historical conciousness of a christian humanist, Leyden, Boston i Colònia, Brill, 2001 (1965).

Hans Belting, Hieronymus Bosch (El Bosco). El jardín de las delicias, Madrid, Abada, 2015 (Munic, New York, 2002), p. 44. Hans Belting, Hieronymus Bosch (El Bosco). El jardín de las delicias, Madrid, Abada, 2015 (Berlin, 2002), p. 26.

Jan Bialostocki, El arte del siglo xv. De Parler a Durero, Madrid, Itsmo, 1998 (Torino, 1989), p. 362-367 i 375.

Elaine C. Block, «Choir stall carvings of Reynard and other foxes», Reynard the Fox: a social engagement and cultural metamorphoses in the beast epic from the Middle Ages to the present, K. Varty (ed.), New York, Berghahn Books, 2000, p. 125-162.

Elaine C. Block, Corpus of medieval misericords in France, Turnhout, Brepols, 2003.

Elaine C. Block, Corpus of medieval misericords: Iberia, Portugal, Spain XIII-XVI, Turnhout, Brepols, 2004

Elaine C. Block, Corpus of medieval misericords: Belgium - Netherlands, Turnhout, Brepols, 2010.

E. C. Block i M. Jones (ed.), Profane imagery in marginal arts of the Middle Ages, Turnhout, Brepols, 2009.

Edward W. Bodnar i Clive Foss (ed.), Cyriac of Ancona: Later travels, Cambridge (Mass.), 2003.

Gonzalo Borrás, «Lo fantástico en el mundo medieval», I. Bango (ed.), El Bosco y la tradición pictórica de lo fantástico (Fundación Amigos del Museo del Prado), Madrid, Galaxia Gutenberg, 2006, p. 43-57: 44.

Walter Bosing, El Bosco (1450-1516). Entre el cielo y el infierno, Köln, Benedikt Taschen Verlag, 1989 (London, 1973), p. 40.

Alixe Bovey, Monsters and grotesques in medieval manuscripts, Toronto, University of Toronto Press, 2002.

Eric de Bruyn, «Textos e imágenes: las fuentes del arte del Bosco», Pilar Silva Maroto (ed.), El Bosco. La exposición del V centenario, Madrid, Museo Nacional del Prado, 2016, p. 73-89.

Michael Camille, Image on the Edge. The margins of medieval art, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1992.

Fernando Carmona, «La descripción, lo maravilloso, lo real y las Mirabilia descripta de Jourdain Cathala de Séverac», F. Carmona i A. Martínez (ed.), Libros de viaje, Murcia, Universidad de Murcia, 1996, p. 87-100

Christine Gadrat, Une image de l’Orient au xive siècle. Les “Mirabilia descripta” de Jordan Catala, Paris, École des Chartes, 2005.

Christa Grössinger, «English misericords of the thirteenth and fourteenth centuries and their relationship to manuscript illuminations», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 38, 1975, p. 97-108.

Christa Grössinger, The world upside-down. English misericords, London, Harvey Miller Publishers, 1997. P. Hardwick, English medieval misericords. The margins of meaning, Woodbridge, The Boydell Press, 2013, p. 135-153.

Nilda Guglielmi (ed.), El Fisiólogo. Bestiario medieval, Buenos Aires, Nerea, 2014.

Paul Hardwick, English medieval misericords. The margins of meaning, Woodbridge, The Boydell Press, 2013, p. 44-65: 55.

Luuk Houwen, «Bestiaires in wood? Misericords, animal imagery and the bestiary traditions», P. Hardwick (ed.), The playful Middle Ages. (Meanings of play and plays of meaning), Turnhout, Brepols, 2010, p. 195-231: 216-217, nota 75).

Claude Kappler, Monstres, démons et merveilles à la fin du Moyen Age, París, Payot, 1980, p. 47-111.

Dorothy i Henry Kraus, Le monde caché des misericords, Paris, Les Éditions de l’Amateur, 1986, p. 47-56.

Jacqueline Leclerq-Marx, La sirène dans la pensée et dans l’art de l’Antiquité et du Moyen Âge, Brussel·les, Académie Royale de Belgique, 1997.

Louis Maeterlink, Le genre satirique, fantastique et licencieux dans la sculpture flamande et wallone. Les miséricordes de stalles (art et folklore), Paris, 1910, p. 196.

Ignacio Malaxecheverría, Bestiario medieval, Madrid, Siruela, 2002 (1999), p. 194-195.

Jean de Mandeville, Le livre des merveilles du monde, edició a cura de Christiane Deluz, Paris, Éditions du CNRS, 2000.

Isabel Mateo Gómez, Temas profanos en la escultura gótica española: Las sillerías de coro, Madrid, CSIC, 1979.

Rodney Mearns (ed.), The Vision of Tundale, Heidelberg, Carl Winter, 1985.

Anne Payne, Medieval beasts, Londres, The British Library; també Willene B. Clarck, A medieval book of beasts. The second family bestiary, Woodbridge, Boydell, 2006.

Eugenia Popeanga, Viajeros medievales y sus relatos, Bucarest, Cartea Universitarâ, 2005, p. 45-69.

I. Mateo Gómez, Temas profanos en la escultura... De la mateixa autora, vegeu El jardín de las delicias y sus fuentes, Madrid, Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2003.

Lilian Randall, Images in the margins of gothic manuscripts, Berkeley-Los Angeles, University of California Press, 1966.

G. L. Remnant, A catalogue of misericords in Great Britain, Oxford, 1969, p. 34-37.

Pilar Silva Maroto (ed.), El Bosco. La exposición del V centenario, Madrid, Museo del Prado, 2016, p. 374-389.

María Dolores Tejeira Pablos, «Vicio y ¿castigo? en las sillerías de coro: una visión crítica del pecado en el tardogótico hispano», Clio & Crimen, núm. 7, 2010, p. 159-176.

M. Rosa Terés, Pere ça Anglada. Introducció de l’estil internacional en l’escultura catalana, Barcelona, Proa, 1987, p. 21-50 i 103-120).

Paul Vandenbroeck, «Axiología e ideología en el Bosco», P. Silva Maroto (ed.), El Bosco. La exposición del V centenario, p. 91-113: 107-111.

Phyllis Williams Lehmann, Cyriacus of Ancona’s Egyptian visit and its reflections in Gentile Bellini and Hieronymus Bosch, Locust Valley (New York), J. J. Augustin, 1977.

Joaquín Yarza, El Jardín de las Delicias de El Bosco, Madrid, Tf Editores, 1998,
p. 42.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/Materia2016.10-11.1

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona