L'AUTOFICCIÓ EN 'PARÍS NO SE ACABA NUNCA' D'ENRIQUE VILA-MATAS

Autors/ores

  • Alba Del Pozo García Universitat Autònoma de Barcelona

Paraules clau:

Enrique Vila-Matas, París no se acaba nunca, autoficció, simulacre, autobiografia, identitat, hibridisme genèric, realitat, ficció, metatextualitat, ironia, temporalitat

Resum

Aquest treball pretén explorar els recursos autoficcionals del text d’Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Sota la forma d’una revisió irónica dels anys de joventut en París, Vila-Matas posa en joc diverses ferramentes destinades a trencar amb la mimesi del que és real. D’aquesta manera, el text es situa tant en la línea de l’autoficció com en la d’altres textos del mateix autor en els que la realitat i la literatura són totalment independents.

Biografia de l'autor/a

Alba Del Pozo García, Universitat Autònoma de Barcelona

Màster Oficial en Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals, Universitat Autònoma de Barcelona

Com citar

Del Pozo García, A. (2014). L’AUTOFICCIÓ EN ’PARÍS NO SE ACABA NUNCA’ D’ENRIQUE VILA-MATAS. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (1), 89–103. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10743

Número

Secció

Miscel·lània