EL TEATRE ESPANYOL SOBRE APROPIACIÓ DE MENORS. LA POSADA EN ESCENA COM A ESPAI D’IDENTITAT I MEMÒRIA

Autors/ores

  • Luz C. Souto Universitat de València

Paraules clau:

apropiació de nens, franquisme, teatre, memòria

Resum

Més de deu anys després de les investigacions de Ricard Vinyes sobre els nens perduts del franquisme és possible establir un panorama sobre la repercussió del tema en la narrativa i el teatre espanyol. Si bé la presència del discurs historiogràfic persisteix en el tractament dels dos gèneres, la dramatúrgia supera la base fàctica introduint personatges més onírics i espectrals. Aquest és el cas de les obres Si un día me olvidaras de Raúl Hernández Garrido i Los niños perdidos de Laila Ripoll. A manera d’introducció es reprendrà l’antecedent argentí, ja que ha servit de model tant per a les investigacions sobre el robatori de menors a Espanya com per a la construcció dels personatges portats a escena.

Com citar

Souto, L. C. (2014). EL TEATRE ESPANYOL SOBRE APROPIACIÓ DE MENORS. LA POSADA EN ESCENA COM A ESPAI D’IDENTITAT I MEMÒRIA. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (10), 50–66. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10914