El monstre des de l'exterioritat i la virtualitat: pràctiques digitals en César González

Autors/ores

  • Emily Rangel Manrique The Ohio State University

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2020.23.7

Paraules clau:

marginalitat, virtualitat, exterioritat, realitat social, pràctiques digitals

Resum

El present article analitza l'ús de la marginalitat en la cultura audiovisual digital com un element monstruós necessari en la producció i intensificació de la subjectivitat i la realitat social. Es reflexiona a partir de les anàlisis de la pel·lícula penjada a YouTube ¿Qué puede un cuerpo? (2014) de César González i de l'examen a l'escriptura i publicacions en el seu blog Camilo Blajaquis. En l'anàlisi s'estableix una articulació entre les nocions d'exterioritat, virtualitat i «estètica de la política» (Rancière). Argumento que les pràctiques digitals de González possibiliten altres llocs i altres estètiques des de les quals mirar i pensar els processos de marginació en la cultura contemporània, així com problematitzar les subjectivitats històricament excloses en la seva lluita actual per nous canals de mobilització afectiva.

Biografia de l'autor/a

Emily Rangel Manrique, The Ohio State University

Emily Rangel Manrique es una estudiante doctoral en el programa de estudios culturales y literarios latinoamericanos en The Ohio State University.  Sus intereses de investigación incluyen las culturas visuales, estudios culturales latinoamericanos, estudios digitales y teoría cultural y política. Actualmente trabaja en torno de las articulaciones entre subjetividades, consumos y violencias en videos de YouTube durante una década de usos de internet (2007-2017) por jóvenes en Venezuela.

Descàrregues

Publicades

2020-07-31

Com citar

Rangel Manrique, E. (2020). El monstre des de l’exterioritat i la virtualitat: pràctiques digitals en César González. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (23), 146–161. https://doi.org/10.1344/452f.2020.23.7