El neobarroc i la revolució després de la revolució

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2022.26.11

Paraules clau:

Neobarroc, revolució, crítica anticapitalista, crítica a la metafísica occidental, llenguatge, cos

Resum

El present treball té com a objectiu analitzar el concepte de revolució present en el neobarroc de Severo Sarduy. En l’obra de l’escriptor cubà existeix una preocupació profunda per replantejar la idea de revolució en un context en el qual intel·lectuals com Octavio Paz van anunciar la mort d’aquesta. Davant d’aquest escepticisme respecte a allò revolucionari, Sarduy no va optar per abandonar la idea de revolució, sinó que la va reelaborar a través de la combinació d’una persistent crítica al capitalisme i la crítica a la metafísica occidental present en la filosofia francesa de la seva època. La unió d’ambdues crítiques és el que fa peculiar el seu concepte de revolució en el qual el llenguatge i el cos també tenen un lloc central per a platejar allò revolucionari.

Biografia de l'autor/a

León Felipe Barrón Rosas, Universidad Autónoma de Querétaro

Profesor de Tiempo completo en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Autónoma de Querétaro

Descàrregues

Publicades

2022-02-01

Com citar

Barrón Rosas, L. F. (2022). El neobarroc i la revolució després de la revolució. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (26), 172–190. https://doi.org/10.1344/452f.2022.26.11