La vila y La villa de César Aira: territori i literatura en un plec de la crisi

Autors/ores

  • Joaquín Márquez Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2022.27.18

Paraules clau:

Aira, vila, territori, pràctiques de l'espai, crisi

Resum

A partir de les nocions de territori i illa urbana elaborades per Ludmer (2020), el treball proposa una lectura de La villa de César Aira que problematiza alguns aspectes de la seva lectura i la seva especulació teòrica. Es planteja que allò que uneix als habitants de la vila i forma comunitat no està donat per un substrat biològic invariant, sinó per una sèrie de pràctiques que sorgeixen com a «adaptaciones súbitas» a la precarietat imposada per la crisi argentina de finals de la dècada de 1990. Aquestes pràctiques constitueixen improvisacions d'invenció col·lectiva amb les quals els habitants de la vila organitzen el territori i transformen les seves condicions de vida. Elaborada amb materials precaris, l'escriptura de la novel·la es deixa permear per aquestes pràctiques, la lògica de les quals s’erigeix com a principi constructiu de la trama. La vila i La villa, el territori i l'escriptura d’Aira s'identifiquen com a invencions de noves possibilitats de vida en un plec de la crisi neoliberal. Finalment, el territori de la vila permet distingir la literatura d’Aira tant de la literatura autònoma moderna com de la manera en què funciona la televisió.

Descàrregues

Publicades

2022-07-30

Com citar

Márquez, J. (2022). La vila y La villa de César Aira: territori i literatura en un plec de la crisi. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (27), 332–345. https://doi.org/10.1344/452f.2022.27.18