Pot escriure una planta? La crítica vegetal a l'època de l'extinció de la teoria

Resum

L'article posa el focus en el to vegetalista adoptat recentment en la crítica literària i en alguns debats del pensament filosòfic contemporani. En assumir la consigna epistemològica de pensar formes de vida no humanes, l'escriptura amb sensibilitat vegetal qüestiona la correlació entre pensament i crisi climàtica, ja que pregunta com continuar pensant críticament en un context de devastació ecològica. La hipòtesi de l'article és que l'escriptura amb sensibilitat vegetal és un intent per escapar del concepte modern de naturalesa ancorat al marc general de la literatura moderna i, per extensió, de l'afirmació d'una mena d'escriptura de l'extinció en un context d'extinció de la teoria. Per consegüent, l'article està dividit en dues parts. La primera part discuteix el rendiment teòric de l'escriptura amb sensibilitat vegetal i analitza les condicions crítiques per a subscriure una fitoestètica americana. La segona part postula la noció de crítica vegetal com una forma de pràctica teòrica encarregada de descriure formes de vida menors per a la metafísica occidental i, conseqüentment, la revitalització de la dimensió vegetal i sensitiva del pensament. La conclusió de l'article és que l'escriptura amb sensibilitat vegetal condueix a l'arcà de la racionalitat humana —la aisthesis— i, per tant, constitueix la primera expressió sensible de l'habitar humà.