Cossos sense cap: corporalitats abjectes i nua vida en Temporada de huracanes, de Fernanda Melchor

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2024.30.13

Paraules clau:

Nua vida , Camp de concentració , Abjecció , Liminarietat , Fernanda Melchor

Resum

A partir de la noció de «camp de concentració» com a espai paradigmàtic de la biopolítica moderna plantejat per Giorgio Agamben, Temporada de huracanes destaca com un referent literari representatiu de la nua vida en una regió limítrofa de Mèxic, on els personatges són encarnacions d’un homo sacer que veu reduïda la seva existència a una lògica d’explotació del cos, i on es neix i es mor insert/a en una zona liminar en la qual es transita entre l’endins i el fora com a víctimes, però també com a victimaris. Els «cossos sense cap» són metàfora d’aquestes vides nues que són escapçades, és a dir, despullades de tota possibilitat de reformular la seva existència. En aquest sentit, el text mateix funciona com a objecte abjecte en la configuració espacio-temporal de l’obra.

Descàrregues

Publicades

2024-01-31

Com citar

Blanco Rivera, M. T. (2024). Cossos sense cap: corporalitats abjectes i nua vida en Temporada de huracanes, de Fernanda Melchor. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (30), 254–271. https://doi.org/10.1344/452f.2024.30.13