La debilitat de les imatges. Avantguarda, supervivència i repetició: un debat que retorna

Autors/ores

  • Verónica Stedile UNLP / CONICET

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.7

Paraules clau:

Avantguardes , Contemporaneitat , Repetició , Debilitat , Autoimpugnació

Resum

Entre 2021 i 2023 es van publicar, a l'Argentina, una sèrie d'assajos que van tenir per objecte repensar la temporalitat de les «avantguardes», des d'interrogants suscitats per l'art i la cultura contemporànies. Qué será la vanguardia. Utopías y nostalgias en la literatura contemporánea (Premat, 2021); La vanguardia permanente (Kohan, 2021), Lo que sobra (Tabarovsky, 2023) i El surrealismo rosa de hoy (Villanueva, 2021) interroguen els desafiaments i insistències que el terme en qüestió no deixa d'ostentar, i en aquest sentit reflexionen sobre els problemes categorials i historiogràfics que la noció «avantguarda» suscita encara avui. Les hipòtesis d'aquest breu corpus són el punt de partida per a sospesar-les segons una perspectiva menys explorada: la que torna al problema de les avantguardes ja no com un dilema contraposat entre «caducitat» o «supervivència», sinó en termes implicats com els de «autoimpugnació» i «repetició». Segons aquest desplaçament, l'objectiu aquí proposat consisteix a mantenir una inestable però necessària distinció entre el tipus d'acte que les avantguardes van inaugurar —com allò que pot ser repetit o revelat— i els seus efectes. Per a això es reprèn la perspectiva de Boris Groys sobre la «baixa visibilitat» de les imatges de l'avantguarda.

Descàrregues

Publicades

2024-07-30

Com citar

Stedile, V. (2024). La debilitat de les imatges. Avantguarda, supervivència i repetició: un debat que retorna. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (31), 111–130. https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.7