El localisme identitari en la lírica espanyola del segle XXI: noves aproximacions semiòtiques a l’espai (neo)rural

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.2

Paraules clau:

Neoruralisme , Semiòtica , Localisme , Desacceleració , Identitat , Ecologisme

Resum

Aquest article explorarà el context de sorgiment i les característiques específiques de determinats textos literaris produïts a partir de la segona dècada del segle XXI, inscrits dins del vessant líric del neoruralisme que es proposa anomenar localisme identitari. Aquest corrent, en contrast amb altres tipus de neoruralisme, respon a una estetització transcendental de l'espai rural, una defensa de l’arrelament identitari col·lectiu, el localisme i el desacceleracionisme antiglobalista. Per a desglossar-la en la pràctica, s'analitzaran els poemaris Autobús de Fermoselle de Maribel Andrés Llamero, Oración en el huerto de Juan Gallego Benot i Cantar qué de Juan de Beatriz, donant suport al seu estudi en idees de filòsofs realistes contemporanis.

Descàrregues

Publicades

2024-07-30

Com citar

Arroita, J. (2024). El localisme identitari en la lírica espanyola del segle XXI: noves aproximacions semiòtiques a l’espai (neo)rural. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (31), 19–37. https://doi.org/10.1344/452f.2024.31.2