Humans, formigues, paràsits: devorar i ser devorat a l’Amazònia de Surinam

Autors/ores

  • Simon Lobach Graduate Institute for International and Development Studies, Ginebra

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2024.30.6

Paraules clau:

Formigues, Cultius, Amazònia, Surinam, Colonialitat, Erradicació de formigues

Resum

Les poblacions de l’Amazònia surinamesa, siguin d’origen indígena o africà, han implementat durant segles diversos sistemes de rotació de cultius. La presència de formigues a les seves parcel·les era vista com un indicador d’esgotament de la fertilitat. Es considerava que les formigues assenyalaven la necessitat d’obrir una nova parcel·la en un altre lloc, jugant així un paper important per les comunitats. El poder colonial a Surinam, inclús en el cas de ser una colònia neerlandesa fa segles, era molt poc present en l’espai amazònic fins ben entrat el segle XX. Els biòlegs que participaven en les primeres expedicions científiques a l’espai amazònic de la colònia van interpretar la interacció d’humans i formigues com una senyal de la naturalesa «parasítica» d’ambdós. Aquest assaig mostra com les campanyes d’erradicació de formigues, finançades pel poder colonial des dels anys 50, van obrir el camí per grans projectes infraestructurals, amb poder destructiu moltes vegades més significatiu que els mètodes de cultiu tradicionals.

Descàrregues

Publicades

2024-01-31

Com citar

Lobach, S. (2024). Humans, formigues, paràsits: devorar i ser devorat a l’Amazònia de Surinam. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (30), 114–131. https://doi.org/10.1344/452f.2024.30.6