Trameses

Directrius per a l’autor/a

CRITERIS PER ENVIAMENTS D’ORIGINALS

La revista Acta/Artis accepta articles escrits en anglès, castellà, català, francès i italià.

Extensió dels originals

Estudis: el text ha de tenir entre 35.000 i 50.000 caràcters comptant espais, la qual cosa equival a 15-20 pàgines, a un cos 12 de lletra Times New Roman i 1,5 d’interlínia. S’admeten un màxim de 10 il·lustracions.

Aportacions breus i notícies: el text ha de tenir entre 12.500 i 25.000 caràcters comptant espais, la qual cosa equival a 5-10 pàgines a un cos 12 de lletra Times New Roman i 1,5 d’interlínia. S’admeten un màxim de 4 il·lustracions.

Articles de revisió: el text ha de tenir entre 25.000 i 35.000 caràcters comptant espais, la qual cosa equival a 10-15 pàgines, a un cos 12 de lletra Times New Roman i 1,5 d’interlínia. S’admeten un màxim de 6 il·lustracions.

Altres textos: ACTA ARTIS inclou altres seccions, com ara editorials o recensions de llibres i crítiques d’exposicions que el Consell de direcció sol·licita directament. Els autors que, espontàniament, vulguin col·laborar en aquestes seccions, han de consultar prèviament i per escrit el Consell esmentat.

Els originals s’enviaran a la redacció de la revista Acta/Artis per correu electrònic en arxiu adjunt en un format compatible amb el programa Word a l’adreça: actaartis@gmail.com,  o per correu postal a l’adreça: Revista Acta/Artis, Montalegre, 6-8, planta 5a, 08001 Barcelona.

• A la primera pàgina hi constarà, en l’idioma de redacció del treball i també en anglès: el títol,  el resum i les paraules clau.
• En pàgina apart els originals hauran d’anar acompanyats de les dades següents: títol del treball, nom de l’autor o autors, adreça electrònica, filiació acadèmica i un breu curriculum que no superi les 150 paraules.

Per tal de garantir l’anonimat en el procés d’avaluació, el text no podrà incloure cap menció a l’autor o autors (incloses les que es facin a les notes a peu de pàgina) que permetin desvetllar la seva identitat.

L’autor ha d’acompanyar el treball amb una declaració jurada en la qual es faci constar que el manuscrit és original i inèdit íntegrament, totalment propi, i que no l’està considerant una altra revista en el mateix moment.

NORMES D’EDICIÓ

1.  La redacció es farà en lletra rodona. Els textos citats aniran entre cometes i en rodona si l’idioma en el que estan escrits és el mateix que l’idoma de redacció del treball. Si no és aquest cas, aniran sempre entre cometes i en cursiva.

2.  Les notes s’insertaran en el text després dels signes de puntuació i es presentaran al final de cada pàgina.

3.  Les referències bibliogràfiques de les notes al peu se citaran d’acord als criteris següents:

I. Llibres

Primera referència:

4 Ragghianti, L., Il Libro de’ Disegni del Vasari. Florència: Vallecchi, 1974,  pàg. 76.

6 Vasari, G., Le Vite de’ più eccelenti pittori, scultori ed architettori [Milanesi, G. (ed.)], 9 vols. Florència: Sansoni, 1973 [1906], vol. 5, pàgs. 552-553.

Referències subsegüents:

10 Collobi Ragghianti, L.,  Il Libro de’ Disegni ..., pàg. 87.

15 Vasari, G., Le Vite..., vol. 6, pàg. 49.

II. Capítols de llibre

Primera referència:

4 Ramos, J.,«Biographie de l’artiste», a Tillier, B., Conditions de l’ouevre d’art de la Révolution française à nos jours. Lyon: Fage, 2001, pàg. 34.

Referències subsegüents:

10 RAMOS, J.,«Biographie...», pàg. 52.

III. Articles

Primera referència:

4 Carrara, E., «Giovanni Battista Adriani and the drafting of the second edition of the Vite: the unpublished manuscript of the Lettera a Messer Giorgio Vasari in the Archivio Borromeo (Stresa, Italy)», Journal of Art Historiography, 5, 2011, pàgs. 1-21.

7 Zapperi, R., «Il ritratto di Leone X di Raffaello. Roma, Firenze e la politica medicea», Bollettino d’arte, XCII, 139, 2007, pàgs. 59-68.

Referències subsegüents:

12 Carrara, E., «Giovanni Battista Adriani...», pàg. 20.

16 Zapperi, R., «Il ritratto di Leone X...», pàgs. 60-61.

IV. Catàlegs d’exposició

Primera referència:

2 Conforti, C. (ed.), Vasari, gli Uffizi e il Duca, cat. exp., 14 de gener–30 d’octubre de 2011, Galleria degli Uffizi, Florència. Florència: Giunti, 2011.

4 Sureda, J. (coord.), Goya e Italia, cat. exp., 1 de juny–15 de setembre de 2008, Museo de Zaragoza, 2 vols. Madrid: Turner, 2008.

Referències subsegüents:

11 Conforti, C. (ed.), Vasari, gli Uffizi ...

13 Sureda, J. (coord.), Goya e Italia..., vol. 2, pàg. 46.

V. Tesis acadèmiques

Primera referència:

40 Camarero Calandria, E., Descripción de la Galera Real de Don Juan de Austria. Comentarios y edición crítica de la obra del maestro Juan de Mal Lara, tesi doctoral. Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Sevilla, 1998.

Referències subsegüents:

44 Camarero Calandria, E., Descripción de la Galera Real…, pàg. 4.

VI. Documents d’arxiu

Primera referència:

4 Archivo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid (Arabasf), Juntas particulares, ordinarias, generales y públicas, vol. 45, 23 de maig de 1758.

Referències subsegüents:

10 Arabasf, Juntas particulares, ordinarias, generales y públicas, vol. 46, 28 d’abril de 1760.

4.  Les il.lustracions hauran de tenir la qualitat necessària de reproducció i es presentaran en format jpg o tiff amb ressolució de 300 dps. Els autors son responsables de gestionar els drets de reproducció que hi puguin haver sobre les il.lustracions. La ubicació de les il.lustracions anirà assenyalada en el text  entre parèntesi de la següent manera: (il.lustració 1). Totes les il.lustracions aniran numerades. En pàgina apart es proporcionarà un llistat numèric de les mateixes amb les dades bàsiques per la seva identificació. Exemples:

1. Rembrandt Harmenszoon van Rijn, Artista al seu estudi, c. 1629, oli sobre tela, 24,8 x 31,7 cm. Museum of Fine Arts, Boston.

1. Giorgio Vasari, Sant Lluc pintant la Verge, c. 1572, pintura mural. Capella dei Pittori, basílica della Santissima Annunziata, Florència.

1. Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes, Laocoont i els seus fills, segona meitat del segle I a.C., marbre, 245 x 240 cm. Musei Vaticani, Ciutat del Vaticà.

1. Philips Galle (gravador) Maarten van Heemskerck (inventor), Triomf del Temps, 1565, aiguafort. Rijksprentenkabinet, Rijksmuseum, Amsterdam.

La redacció es reserva el dret de rebutjar aquelles imatges que no tinguin una qualitat suficient per a ser publicades i, en cap cas, asumirà els drets de reproducció.