Tra sacro e profano: metamorfosi barocche nelle architetture di Domenico Antonio Vaccaro
DOI:
https://doi.org/10.1344/actaartis.2.2014.11958Resum
Domenico Antonio Vaccaro (Napoli, 1678-1745) è, insieme a Ferdinando Sanfelice, il protagonista della seconda stagione del barocco a Napoli. Entrambi allievi di Francesco Solimena,segnano, il primo, la svolta verso il rococò, il secondo il passaggio all’illuminismo neoclassico e, in sintonia con lo spirito che caratterizza l’ambiente artistico-culturale coevo, colui che dà corpo ai temi insiti negli ideali intellettuali del libertinaggio, sin dalle sue estrose invenzioni nel campo dell’effimero, già sperimentate in età giovanile, fino alle architetture ardite della maturità
Descàrregues
Número
Secció
ARTICLES
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
