De la fi de la Primera Guerra Mundial a la consolidació del feixisme: transformacions del discurs nacionalista en la col·lectivitat italouruguaiana (1918-1926)
DOI:
https://doi.org/10.1344/BA2023.86.1025Paraules clau:
Itàlia, Uruguai, immigració, discurs, nacionalisme, onservadorisme, feixismeResum
Aquest article analitza les transformacions que experimenta el discurs nacionalista de la col·lectivitat italouruguaiana, a partir de les noves interpretacions
del passat i del present que genera la fi de la Primera Guerra Mundial i el sorgiment del feixisme. El setmanari L’Italiano es converteix en portaveu d’una
concepció patriòtica bel·ligerant que glorifica una Itàlia vencedora i la proclama com la nova adalil de la raça llatina. A més, aquest diari també remarca els llaços històrics i culturals que fan de la societat uruguaiana una filla dilecta de Roma, i considera que la llatinitat i la italianitat són dos pilars del progrés cultural i material de l’esmentat país sud-americà.
Referències
Alpini, Alfredo (2015). La derecha política, en Uruguay en la era del fascismo, 1930-1940. Montevideo: Fundación de Cultura Universitaria.
Bazzano, Nicoletta (2011). Donna Italia. Storia di un’allegoria dall’antichità ai giorni nostri. Costabissara: Angelo Colla Editore.
Beretta, Alcides (1998). Los hijos de Hefestos: el concurso de la inmigración italiana en la formación del empresariado uruguayo, 1875-1930. Montevideo: Universidad de la República, Departamento de Publicaciones.
Bresciano, Juan Andrés (2013a). «Debates ideológicos en la comunidad ítalo-uruguaya durante la entreguerra. Usos del pasado y proselitismo político». En: Crolla, Adriana (dir.). Las migraciones ítalo-rioplatenses. Memoria cultural, literatura y territorialidades. Santa Fe / Venecia / Montevideo: Universidad Nacional de Santa Fe / Università Ca’Foscari di Venezia / Universidad de la República, págs. 91-108.
Bresciano, Juan Andrés (2013b). «Órganos de prensa representativos de la colectividad italiana en el Uruguay». En: Turcatti, Dante (dir.). La prensa de la inmigración europea al Uruguay (1860-1960). Índice analítico. Montevideo: Universidad de la República, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, Departamento de Historiología, págs. 11-44.
Bresciano, Juan Andrés (2015). «Los emisarios culturales del fascismo en el Uruguay de entreguerras». Zibaldone. Estudios Italianos, 3, págs. 39-56.
Bresciano, Juan Andrés (2017). «Ante el espejo del triunfo. La élite ítalo-uruguaya en la heremografía de entreguerras». Confluenze: Rivista di Studi Iberoamericani, vol. 9, págs. 43-62.
Bresciano, Juan Andrés (2019). «Tensiones identitarias y discursos conmemorativos: los ítalo-uruguayos filofascistas ante las fiestas cívicas de sus dos patrias (1918-1941)». Anuario de Estudios Americanos, 76, págs. 51-77.
Caetano, Gerardo (1987). «Las resonancias del primer fascismo en el Uruguay (1922-1929/30)». Revista de la Biblioteca Nacional, 25, págs. 101-137.
Carusi, Paolo (2015). «El fascismo en Uruguay. Un testimonio de Luigi Federzoni». Historia Actual Online, 38, págs. 177-187.
Cattarulla, Camilla (2020). «Un “príncipe de ensueño”: el viaje de Humberto de Saboya, príncipe de Piamonte a América Latina (1924)». Cultura Latinoamericana, 32, págs. 24-39.
Fotía, Laura (2017). La crociera della nave Italia e le origini della diplomazia culturale del fascismo in America Latina. Roma: Aracne.
Franzina, Emilio, y Sanfilippo, Matteo (eds.) (2003). Il fascismo e gli emigrati. La parabola dei Fasci italiani all’estero (1920-1943). Roma/Bari: Laterza.
Hard, Robin (2004). The Routledge handbook of Greek mythology. Londres / Nueva York: Routledge.
Instituto Italiano De Cultura – Intendencia Municipal de Montevideo (1994). Goffredo Ernani Sommavilla: 1850-1944: un maestro italiano en Montevideo. Montevideo: Cabildo de Montevideo.
Marocco, Giuseppe (1986). Sull’altra sponda del Plata. Gli italiani in Uruguay. Milán: Franco Angeli.
Martínez Hernández, Walter R. (2021). Una misión fascista en América Latina: la R. Nave Italia (1922-1924). México: Asociación Interdisciplinaria para el Estudio de la Historia de México.
Oddone, Juan Antonio (1966). La formación del Uruguay moderno. La inmigración y el desarrollo económico-social. Buenos Aires: Editorial Universitaria de Buenos Aires.
Rachum, Ilan (2004). «Origins and historical significance of Día de la Raza». Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y del Caribe / European Review of Latin American and Caribbean Studies, 76, págs. 61-81.
Sergi, Pantaleone (2014). Storia della stampa italiana in Uruguay. Montevideo: Fondazione Italiana nelle Americhe.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d´acord amb els termes següents:
a. L´autor/a conserva els drets d´autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l´obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència Creative Commons d'Atribució-NoComercial-SenseDerivades que permet comprtir l´obra amb tercers, sempre que en reconeguin l´autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet fer ús comercial de l'obra ni distribuir obres derivades sense el permís explícit del titular dels drets d'autor.