Comunitats guaranís i terratintents karai: la lluita per l’autonomia a la frontera central chiriguana al segle XIX
DOI:
https://doi.org/10.1344/BA2023.87.1036Paraules clau:
frontera, chiriguanos (ava-guaraní), missions, terres ermes, «haciendas », tinença de la terraResum
Mentre l’Estat bolivià i els colons avançaven per la frontera sud-oriental durant el segle xix, els chiriguans es van resguardar en missions, van ser absorbits per les «haciendas», van emigrar a l’Argentina o van mantenir la seva autonomia. Aquest article examina com les comunitats chiriguanes van conservar les seves terres, aliant-se amb funcionaris locals, contractant advocats per defensar les seves reivindicacions o forjant aliances i llaços de parentesc amb poderosos terratinents als quals proporcionaven filles cacics. Així doncs, les relacions entre colons i «salvatges» eren molt més complexes del que suggereix el paradigma fronterer de «civilització» enfront de «barbàrie».
Referències
Anónimo (1886). Cuestión de límites de la Provincia del Azero con la Cordillera. Sucre: Tipografía del Progreso.
Anónimo (1882). Límites entre las provincias del Azero y de Cordillera. Varios documentos consernientes a la cuestión. Sucre: Tipografía del Progreso.
Anuario (1875). Anuario de leyes y supremas disposiciones de 1874. La Paz: Imprenta de la Unión Americana.
Brooks, James (2002). Captives and cousins: Slavery, kinship, and community in the southwest borderlands. Charlotte: University of North Carolina Press.
Austin, Shawn (2020). Colonial kinship: Guarani Spaniards and Africans in Paraguay. Albuquerque: University of New Mexico Press.
Calzavarini, Lorenzo B. (1980). Nación chiriguana: grandeza y ocaso. Cochabamba: Los Amigos del Libro.
Calzavarini, Lorenzo B. (2004-2006). Presencia franciscana y formación intercultural en el sudeste de Bolivia según documentos del Archivo franciscano de Tarija 1606-1936. Audiencia de Charcas 1606-1825. Vols. 1-3. Tarija: Centro Eclesial de Documentación.
Comajuncosa, Antonio (1993). Manifiesto histórico, geográfico, topográfico, apostólico y político de lo que han trabajado, entre fieles e infieles los misioneros franciscanos de Tarija, 1754-1810. Tarija: Editorial Offset Franciscana.
Combès, Isabelle (2005). Etno-historias del Izozo: Chané y chiriguanos en el Chaco boliviano (siglos xvi-xx). La Paz: PIEB/IFEA.
Combès, Isabelle (2014). Kuruyuki. Cochabamba: ILAMIS.
Combès, Isabelle (2016). Historia del pérfido Cuñamboy: La Cordillera chiriguana en los albores de la independencia de Bolivia. Cochabamba: ILAMIS/Itinerarios.
Combès, Isabelle (2022). El revés de la historia: conquistas franciscanas frustradas en el Chaco boliviano (época republicana). Cochabamba: ILAMIS/Itinerarios.
Corrado, Alejandro María (1990). El colegio franciscano de Tarija y sus misiones. 2.ª ed. Tarija: Editorial Offset Franciscana.
Corvera Zenteno, Rómulo (1926). Legislación agraria boliviana: 1824-1926. La Paz: Talleres Gráficos La Prensa de José L. Calderón.
García Jordán, Pilar (2001). Cruz y arado, fusiles y discursos: la construcción de los Orientes en el Perú y Bolivia, 1820-1940. Lima: Instituto Francés de Estudios Andinos / Instituto de Estudios Peruanos.
Hyde, Anne F. (2012). Empires, nations, and families: A new history of the North American West, 1800-1860. Nueva York: Ecco Press.
Langer, Erick D.; Bass Werner de Ruiz, Zulema (1988). Historia de Tarija: corpus documental. Tomo 5. Tarija: Universidad Juan Manuel Saracho.
Langer, Erick D. (2003). «La frontera oriental de los Andes y las fronteras en América Latina. Un análisis comparativo. Siglos XIX y XX». En: Mandrini, Raúl J.; Paz, Carlos (comps.). Las fronteras hispanocriollas del mundo indígena latinoamericano en los siglos xviii-xix: un estudio comparativo. Neuquén: Universidad Nacional del Comahue, págs. 33-62.
Langer, Erick D. (2009). Expecting pears from an elm tree: Franciscan missions on the Chiriguano frontier in the heart of South America, 1830-1949. Durham: Duke University Press.
Langer, Erick D. (2023) «Tierras Baldías e integración indígena en las tierras bajas bolivianas en el siglo XIX y principios del XX». En: Martínez Rivaya, Joaquín (ed.). Indigenous borderlands of the Americas. Norman: University of Oklahoma Press, págs. 242-271.
Martarelli, Angélico (s/f). El Colegio Franciscano de Potosí y sus Misiones: Noticias históricas. 2.ª ed. La Paz: Talleres Gráficos Marinoni.
Nino, Bernardino de (1912). Etnografía chiriguana. La Paz: Tip. de I. Argote.
Nino, Bernardino de (1918a). Continuación de la historia de misiones franciscanas del Colegio de P.P.F.F. de Potosí. La Paz: Talleres Gráficos Marinoni.
Nino, Bernardino de (1918b). Misiones Franciscanas del Colegio de Propaganda Fide de Potosí. La Paz: Establecimiento Tipo-Litográfico Marinoni.
Pifarré, Francisco (2015). Historia de un pueblo, los guaraní-chiriguano. 2.ª ed. La Paz: CIPCA – Fundación Xavier Albó.
Pinckert Justiniano, Guillermo (1978). La guerra chiriguana. Santa Cruz: Talleres Offset Los Huérfanos.
Saignes, Thierry; Combès, Isabelle (2007). Historia del pueblo chiriguano. La Paz: Instituto Francés de Estudios Andinos.
Sanabria Fernández, Hernando (1972). Apiaguaiqui-Tumpa: biografía del pueblo chiriguano y de su último caudillo. La Paz: Los Amigos del Libro.
Susnik, Branislava (1968). Chiriguanos. Asunción: Museo Etnográfico Andrés Barbero
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 BOLETÍN AMERICANISTA
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d´acord amb els termes següents:
a. L´autor/a conserva els drets d´autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l´obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència Creative Commons d'Atribució-NoComercial-SenseDerivades que permet comprtir l´obra amb tercers, sempre que en reconeguin l´autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet fer ús comercial de l'obra ni distribuir obres derivades sense el permís explícit del titular dels drets d'autor.