Mesures penals davant l'assassinat de dones a Amèrica Llatina en el segle XXI
aproximacions jurídiques al femicidi i al feminicidi
DOI:
https://doi.org/10.1344/cpyp.2023.25.41705Paraules clau:
feminicidi, femicidi, assassinat de dones, Dret penal, Amèrica LlatinaResum
L'objectiu del present estudi és comprendre el tipus penal específic denominat ‘homicidi d'una dona per raons de gènere’, a través d'una anàlisi comparativa del seu àmbit d'aplicació en diferents legislacions llatinoamericanes entre 2007 i 2020, prenent el sistema brasiler com a punt de partida. ‘Feminicidi’ i ‘feminicidi’ van ser els dos termes principals aquí analitzats; cadascun té els seus propis mitjans conceptuals, jurídics i polítics en la seva aplicació i en les lluites associades al seu ús. La metodologia se centra en desenvolupar un estudi comparatiu dels drets de les dones a partir del que es protegeix i per què, la qual cosa es criminalitza i condemna, i si aquests drets només estan informats per perspectives penals o es refereixen a lleis generals per a reduir la criminalitat. Dividim el període investigat (2007-2020) en tres moments, cadascun d'ells amb característiques pròpies, amb èmfasis en la perspectiva criminal: altes penes, pena capital o fases en què els programes i polítiques de combat a la violència de gènere estan en l'agenda. En general, en les legislacions es nota la defensa de la criminalització sense la seva necessària articulació amb programes i polítiques generals de lluita a la violència contra la dona, sense coherència semàntica dels termes adoptats, així com amb una certa dificultat a poder determinar el sexe de l'autor del tipus penal. Concloem que l'escenari general a Amèrica Llatina utilitza feminicidi/feminicidi sense criteris clars i cohesius en les disposicions dels Codis Penals i manca de coordinació amb lleis i programes generals per a combatre la violència contra la dona. Finalment, el terme ‘dona’ segueix ancorat en la dimensió biològica.
Referències
Almeida, C. F. 1998. Introdução ao Direito Comparado. 2.ed. Coimbra: Almedina.
Alvazzi Del Frate, A. 2011. When the victim is a woman. In: Krause, K.; Muggah, R.; Gilgen, E. (eds). Global Burden of Armed Violence 2011. Geneva: Geneva Declaration: pp. 113-144.
Angotti, B., & Vieira, R. S. C. 2020. O processo de tipificação do feminicídio no Brasil. In P. T. M. Bertolin, B. Angotti, & R. S. C. Vieira (Eds.), Feminicídio: quando a desigualdade de gênero mata: Mapeamento da tipificação na América Latina. Joaçaba: Editora Unoesc, pp. 35–70.
Benevides, B. G., & Nogueira, S. N. B. (Eds.). 2020. Dossiê dos assassinatos e da violência contra travestis e transexuais brasileiras em 2019. São Paulo: Expressão Popular, ANTRA, IBTE.
Bianchini, A. 2016. A qualificadora do feminicídio é de natureza objetiva ou subjetiva? Revista Emerj, núm. 19, vol. 72, pp. 203-219.
Bittencourt, C. R. 2018. Tratado de Direito Penal: Parte Geral. 24. ed. São Paulo: Saraiva.
Bravo, R. 2019. Feminicídio: Tipificação, poder e discurso. Rio de Janeiro: Lumen Juris.
Campos, C. H. 2020. Criminologia Feminista: Teoria feminista e crítica às criminologias. 2. Ed. Rio de Janeiro: Lumen Juris.
Campos, C. H. 2003. Juizados Especiais Criminais e seu déficit teórico. Revista de Estudos Feministas, núm. 11, vol. 1, pp. 155–170.
Economic Commission for Latin America and the Caribbean (CEPAL). Gender Equality Observatory for Latin America and the Caribbean. Available at <https://oig.cepal.org/pt/indicadores/feminicidio-ou-femicidio>. Accessed on August 28, 2021.
David, R. 1953. Tratado de Derecho Civil Comparado: Introducción al estudio de los derechos extranjeros y al método comparativo. Madrid: Editorial revista de Derecho Privado.
Dawson, M & Carrigan, M. 2020a. Identifying Femicide Locally and Globally: Understanding the Utility and Accessibility of Sex/Gender-Related Motives and Indicators, Current Sociology, núm. 69, vol. 5, pp. 682–704.
Dawson, M. & Carrigan, M. 2020b. Problem representations of femicide/feminicide legislation in Latin America. International Journal for Crime, Justice and Social Democracy, núm. 9, vol. 2, pp. 1-19.
Dias, M. B. 2015. Lei Maria da Penha: A efetividade da Lei 11.340/2006 de combate à violência doméstica e familiar contra a mulher. São Paulo: Revista dos Tribunais.
Espínola, C. C. 2018. Dos Direitos Humanos das Mulheres à Efetividade da Lei Maria da Penha. Curitiba: Appris.
Fregoso, R-L.; Bejarano, C. 2010. Introduction: A cartography of femicide in the Americas. In: ID. (eds) Terrorizing Women: Femicide in the Americas. Durham: Duke University Press, pp. 1-42.
Garcete, C. A. 2020. Homicídio: aspectos penais, processuais, tribunal do júri e feminicídio. São Paulo: Revista dos Tribunais.
Grassi, C. F. S. 2017. Femicídio no Brasil: O assassinato de mulheres em razão do gênero e sua tipificação no ordenamento jurídico pátrio. Revista do CEPEJ, núm. 16, pp. 93-115.
Gomes, I. S. 2018. Feminicídios: um longo debate. Revista Estudos Feministas, núm. 26, vol. 2, pp. 1-19.
Hernández, E. L. 2015. Evolución del concepto. Un anglicismo que se desarrolló en América Latina. In Atencio, G. (ed.) Feminicidio: El asesinato de mujeres por ser mujeres. Madrid: FIBGAR, p. 65.
Johnson, A. 1997. The Gender Knot – Unraveling our Patriarchal Legacy. Philadelphia: Temple University Press.
Joseph, J. 2017. Victims of femicide in Latin America: Legal and criminal justice responses. Temida, núm. 20, vol. 1, pp. 3-21.
Lagarde, M. 2006a. Introducción. En: Russell, D. & Harmes, R. (Edits.). Feminicidio: una perspectiva global. México: CEICH-UNAM.
Lagarde, M. 2006b. Del femicidio al feminicidio. Desde el jardín de Freud, núm. 6, pp. 216-225.
Kimelblatt, M. 2016. Reducing harmful effects of machismo culture on Latin American domestic violence laws: Amending the Convention of Belém do Pará to resemble the Istanbul Convention. The George Washington International Law Review, núm. 49, vol. 2, pp. 405–439.
Luffy, S.; Evans, D.; Rochat, R. 2015. “It is better if I kill her”: Perceptions and opinions of violence against women and femicide in Ocotal, Nicaragua, after Law 779. Violence and Gender, núm. 2, vol. 2, pp. 107–111.
Macaulay, Fiona. 2021. Transforming State responses to feminicide: women’s Movements, Law and Criminal Justice Institutions in Brazil. UK: Emerald Publishing.
Macaulay, F. 2005. Private conflicts, public powers: Domestic violence inside and outside the courts in Latin America. In A. Angell, L. Schjolden, & R. Sieder (Eds.), The judicialization of politics in Latin America. London: Palgrave/Institute for the Study of the Americas, pp. 211–230.
Maximiliano, C. 2000. Hermenêutica e aplicação do Direito. 18. Ed. Rio de Janeiro: Forense.
Mcquigg, R. 2011. International Human Rights Law and Domestic Violence: The Effectiveness of International Human Rights Law. New York: Routledge.
Meneghel, S. N. & Portella, A. P. 2017. Feminicídios: conceitos, tipos e cenários. Ciência & Saúde Coletiva, núm. 22, vol. 9, pp. 3077-3086.
Messias, E. R.; Carmo, V. M.; Almeida, V. M. 2020. Feminicídio: Sob a perspectiva da dignidade da pessoa humana. Revista Estudos Feministas, núm. 28, vol. 1, pp. 1-17.
Munevar, D. 2012. Delito de femicidio. Muerte violenta de mujeres por razones de género. Revista Estudios SocioJurídicos, núm. 14, vol. 1, pp. 135-175.
Musalo, K. & Bookey, B. 2014. Crimes without punishment: An update on violence against women and impunity in Guatemala. Social Justice, núm. 40, vol. 4, pp. 106–117.
Neumann, P. “If it’s not femicide, it’s still murder”: contestations over femicide in Nicaragua. Feminist Criminology, núm. 1, vol. 17, p. 139-159.
Nucci, G. S. 2014. Leis Penais e Processuais Penais comentadas. v. 1. Edição revista, atualizada e ampliada. Rio de Janeiro: Forense.
OACNUDH [Escritório Regional para a América Central do Alto Comissariado das Nações Unidas para os Direitos Humanos]. 2014. Modelo de protocolo latino-americano para investigação de mortes violentas de mulheres (femicídios/feminicídios). Brasília: OACNUDH.
Marques, C. G. P. 2020. Colonialidade e feminicídio: superação do “ego conquiro” como desafio ao Direito. Opinión Jurídica, núm. 19, vol. 38, pp. 201-226.
Prieto-Carrón, M.; Thomson, M.; Macdonald, M. 2007. No more killings! Women respond to femicides in Central America. Gender and Development, núm. 15, vol. 1, pp. 25–40.
Racovita, M. 2015. Lethal violence against women and girls. In Alvazzi Del Frate, A.; Krause, K.; Nowak, M. (eds). Global Burden of Armed Violence 2015: Everybody Counts. Geneva: Geneva Declaration, pp. 87-120.
Russell, D. & Van De Ven, N. 1976. Crimes against Women: The Proceedings of the International Tribunal. Milbrae, California: Les-Femmes.
Saffioti, H. 2015. Gênero, patriarcado, violência. 2. Ed. São Paulo: Fundação Perseu Abramo e Expressão Popular.
Segato, R. 2013. La escrita en el cuerpo de las mujeres asesinadas en Ciudad Juárez. Buenos Aires: Tinta Limón.
Segato, R. 2003. Las estructuras elementales de la violencia: ensayos sobre género entre antropología, psicoanálisis y derechos humanos. Buenos Aires: Prometeo.
Stout, K. 1991. Intimate Femicide: A National Demographic Overview, Journal of Interpersonal Violence, núm. 6, vol. 4, pp. 476–85.
Tavarez, J. 2018. Fundamentos de Teoria do Delito. Florianópolis: Tirant lo Blanch.
UNITED NATIONS. 2019. Analysis of femicide/feminicide legislation in Latin America and the Caribbean and a proposal for a model law. Available at: https://lac.unwomen.org/sites/default/files/Field%20Office%20Americas/Documentos/Publicaciones/2019/05/1Final%20Analysis%20of%20Femicide%20Legislation%20in%20Latin%20Amercia%20and%20the%20Caribbean-compressed.pdf
UNITED NATIONS. Convention to Eliminate All Forms of Discrimination Against Women (CEDAW). United Nations, 1979.
Vásquez, P. T. 2012. La tipificación del femicidio / feminicidio en países latinoamericanos: Antecedentes y primeras sentencias (1999-2012). Tesis Doctorado en Derecho Público. Departamento de Ciencia Política y Derecho Público de la Universidad Autónoma de Barcelona. Available at: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/121598/ptv1de1.pdf?sequence
Villa, E. N. R. M. 2020. Circuito do feminicídio: O silêncio murado do assassinato de mulheres. Rio de Janeiro: Lumen Juris.
Wilson, T. D. 2014. Violence against women in Latin America. Latin American Perspectives, núm. 41, vol. 1, pp. 3–18.
Xavier, R. R. 2019. Feminicídio: Análise jurídica e estudo em consonância com a Lei Maria da Penha. 2. Ed. Rio de Janeiro: Lumen Juris.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Crítica Penal y Poder
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
El/la autor/a conserva els drets d'autor i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els textos es difondran sota una llicència de reconeixement de Creative Commons 'Reconocimiento-No Comercial-SinObraDerivada 4.0 
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 que es veurà especificada en cada un dels articles.
la llicència permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial ni la creació d’obres derivades sense el permís del titular dels drets d’autoria.
En aquells casos en què un article ja hagi estat publicat, es respectaran els drets originals i s'ha d'advertir en una nota al peu d'aquella publicació original.
