La presó com a context d'aprenentatge: el cas Liberté, el revés de l'experiment Stanford

Resum

En aquest treball referim un cas que forma part de les nostres recerques emmarcades en el tancament com a context d'aprenentatge. Es tracta del “Cas Liberté” que es troba en la Unitat Núm. 15 del Complex Penitenciari de Màxima Seguretat de Batán, pertanyent al Servei Penitenciari Bonaerense. Els objectius són visibilitzar aquest cas, buscar noves comprensions sobre les possibilitats i limitacions del seu creixement i desenvolupament i oferir orientacions que permetin millorar i adequar aquesta experiència discrepant per a ser multiplicada en altres contextos. La metodologia qualitativa es desenvolupa a través del disseny de la recerca-acció-participativa. S'ha treballat amb fonts primàries com ara entrevistes en profunditat a persones involucrades en aquest cas en diferents rols; com així també grups focals i observacions de camp. S'utilitzen també fonts secundàries com ara dades estadístiques proporcionades per organismes oficials entorn de la qüestió. En el cos del treball en primer lloc, fem un desenvolupament teòric que aprofundeix en la comprensió del tancament com un context d'aprenentatge. Seguidament fem referència a l'experiment de Stanford on analitzem el fracàs dels models punitivistas. Posteriorment, presentem el Cas Liberté rellevant l'experiència autogestiva que allí es duu a terme. Cap al final del treball, busquem demostrar que el Cas Liberté no sols constitueix el revés del cas Stanford, sinó que implica altres revessos a les polítiques penitenciàries actuals, als quals aquestes últimes haurien de parar esment per a la seva indispensable transformació.