La inconsistència del Tribunal Suprem davant les víctimes de tràfic d'éssers humans
Sentència 960/2023 de la Sala Segona del Tribunal Suprem, de 21 de desembre
DOI:
https://doi.org/10.1344/cpyp.2024.26.46759Paraules clau:
article 177 bis Codi penal, victimes, tràfic d' éssers humans, principi de no punició, drets humans, excusa absolutòria, estat de necessitat, pobresa, vulnerabilitat, tràfic de drogues, analogiaResum
La sentència analitzada va més enllà del cas concret que enjudicia, en realitzar importants pronunciaments sobre el "principi de no punició" a les víctimes de tràfic d´essers humans recollit en l'article 177 bis 11 del Codi penal, que restringeixen l'aplicació d'aquest principi, que és un dret de les víctimes. Ho fa, a més, amb una motivació descuidada que no es correspon amb la novetat i transcendència de les qüestions plantejades, ni amb l' enfocament de drets humans que ha presidir l' apropament a les víctimes d' explotació, que exigeix un deure reforçat d' atenció i motivació.
La sentència del Suprem revoca una sentència absolutòria i retorna el cas al tribunal d'instància perquè examini altres possibilitats d'adequar la responsabilitat penal a la situació de necessitat i extrema vulnerabilitat d'Angelina i a l'abús que se'n va fer. Aquest treball finalitza apuntant algun d'aquests altres camins possibles.
Referències
Cigüela Sola, J. (2019). Crimen y castigo del excluido social. Sobre la ilegitimidad política de la pena. Tirant lo Blanch.
Chant, S., (2005). «¿Cómo podemos hacer que la “feminización de la pobreza” resulte más relevante en materia de políticas? ¿Hacia una “feminización de la responsabilidad y la obligación”?», en Mora, L; Moreno Ruíz, M .J.; Rohrar, T. (Coordinadores): Cohesión social, políticas conciliatorias y presupuesto público: una mirada desde el género, gtz-UNFPA, México, pp. 201-234.
Ferrajoli, L. (2019). Manifiesto por la igualdad. Editorial Trotta.
Gil Nobajas, M S. (2022). “Tráfico de drogas y estado de necesidad: análisis y revisión de la doctrina jurisprudencial en relación con los correos de la droga”. En D. Benito Sánchez. y M. S. Gil Nobajas, Alternativas político-criminales frente al Derecho penal de la aporofobia, Tirant lo Blanch, pp. 457-497
Laurenzo Copello, P. (2019), “Mujeres en el abismo: delincuencia femenina en contextos de violencia o exclusión», en Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, pp. 1-42.
Martínez Escamilla, M. (2004). «Los “correos de la cocaína” y el Tribunal Supremo: pobreza, estado de necesidad y prevención general», en E. Octavio de Toledo y Ubieto, M. Gurdiel Sierra y E. Estudios penales en recuerdo del Profesor Ruiz Antón, Ed. Tirant lo Blanch, 2004 pp. 701 y ss. Accesible en: https://www.ucm.es/iusmigrante/file/art-mme-correos-de-la-coca?ver, (última consulta: 30/03/2024).
Martínez Escamilla, M.; Valle Mariscal de Gante, M.; Sánchez Tomás, J. M.; Segovia Bernabé, J. L.; Asúa Batarrita, A.; Gimbernat Ordeig, E.; Villacampa Estiarte, C.; Ríos Martín, J.C.; Etxebarria Zarrabeitia, X; Vieyra Calderoni, M. (2022). Víctimas de trata para delinquir: entre la protección y el castigo. Accesible en E-Prints Complutense: https://docta.ucm.es/entities/publication/9075fe0b-b50f-4828-9fcf-82e2107370e0, (última consulta: 11/03/2024).
Martínez Escamilla, M. (2023). “Injusticia social y derecho penal: a propósito de Angelina”, en Muñoz Sánchez et. al. (Directores), Estudios político-criminales, jurídico-penales y criminológicos. Libro Homenaje al Profesor José Luis Díez Ripollés, Tirant lo blanch, pp. 296-208. Accesible en https://www.ucm.es/iusmigrante/file/martinez-escamilla?ver, (última consulta: 11/03/2024).
Mir Puig, S. (2015). Derecho penal. Parte General, (10ª ed). Editorial Reppetor.
Molina Blázquez, C. (2020). “Necesidad y Derecho penal: el hurto famélico, los “correos de la coca” y la ocupación pacífica de inmuebles”. En D. Benito Sánchez y J. Gómez Lanz (Eds.), Sistema Penal y Exclusión SocialThomson Reuters Aranzadi.
Naciones Unidas, Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (2019). Informe sobre Desarrollo Humano 2019. Más allá del ingreso, más allá de los promedios, más allá del presente: Desigualdades del desarrollo humano en el siglo XXI. Accesible en https://www.undp.org/sites/g/files/zskgke326/files/migration/co/UNDP_Co_PUB_hdr_2019_esp.pdf, (última consulta: 11/03/2024).
Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos. Naciones Unidas. 2010. Principios y directrices recomendados sobre Derechos Humanos y trata de personas. Comentario, Nueva York y Ginebra, (fecha de consulta: 09/08/2023). Accesible en: https://www.ohchr.org/sites/default/files/Documents/Publications/Commentary_Human_Trafficking_sp.pdf, (última consulta: 11/03/2024).
Relator Especial sobre la extrema pobreza y los derechos humanos. (2021). La persistencia de la pobreza: cómo la igualdad real puede romper los círculos viciosos (A/76/177). Accesible en https://www.ohchr.org/sites/default/files/Documents/Publications/Commentary_Human_Trafficking_sp.pdf, (última consulta: 11/03/2024).
Sánchez Dafauce, M. (2016). Sobre el estado de necesidad existencial. Tirant lo Blanch.
Silva Sánchez, J.M. (2018). Malum passionis. Mitigar el dolor del Derecho penal. Atelier.
Unidad Mujer y Desarrollo de la Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). (2004). Entender la pobreza desde la perspectiva de género. Accesible en: https://repositorio.cepal.org/server/api/core/bitstreams/4c0b4a6f-200c-4dc3-84b6-95c6fcbe9c18/content, (última consulta: 11/03/2024).
Valle Mariscal de Gante, M.:
- (2019). “La víctima de trata como autora de delitos. Dificultades para la exención de su responsabilidad penal”, Crítica penal y poder,Nº 18, pp. 124-133
- (2022). “La sentencia de 2 de noviembre de 2021 del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña: un importante paso hacia adelante en la protección de las víctimas de trata”, Diario La Ley, Nº 9986.
Villacampa Estiarte, C. (2022). “ El principio de no punición o no penalización de las víctimas de trata de seres humanos. Reconocimiento normativo y aplicación, Diario La Ley Nº 10101.

Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Margarita Martínez Escamilla

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
El/la autor/a conserva els drets d'autor i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els textos es difondran sota una llicència de reconeixement de Creative Commons 'Reconocimiento-No Comercial-SinObraDerivada 4.0 Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 que es veurà especificada en cada un dels articles.
la llicència permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial ni la creació d’obres derivades sense el permís del titular dels drets d’autoria.
En aquells casos en què un article ja hagi estat publicat, es respectaran els drets originals i s'ha d'advertir en una nota al peu d'aquella publicació original.