The criminalisation of family reunion applicants in France and England and Wales: fact or fiction?

Resum

Segons l’article 8 del Conveni europeu dels Drets Huamans (CEDH), integrat en el dret britànic i francès, “tota persona té dret al respecte de la seva vida  [...] familiar”. Immigració i reagrupació familiar eren un lògic i lícit seguiment de la immigració laboral alentida per França i el Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial com un mitjà per proporcionar una mà d’obra per les seves fàbriques. Més recentment, una tercera categoria de migrats ha sorgit, sovint anomenats immigrants il·legals, que són atrets per el sistema polític francès o britànic de beneficis socials. Amb el temps, ha sorgit una confusió, entre la migració autoritzada i no autoritzada. Si l’article 8 permet als Estats membres fixar alguns límits al dret de reunificació familiar amb el fi de tenir en compte un interès nacional predominant, ha de seguir sent un dret. Els sol·licitants de reunificació familiar no han de ser assimilats als immigrants il·legals o inclòs criminals, a menys que ho siguin. Recentment, els Estats membres d’Europa estan cada vegada més preocupats per possibles fraus i abusos del dret a la reagrupació familiar. Qualsevol desestimació d’una sol·licitud de reagrupació familiar pot ser discutida als tribunals. En el context específic de la cultura social, política i legal de França i del Regne Unit (i en relació amb el Regne Unit, centrant-se sobre tot en Anglaterra i Gal·les, que tenen el seu propi sistema legal), aquest estudi té com objectiu determinar com els tribunals inferiors nacionals operen respecte dels litigis de reunificació familiar. En concret veurem si els jutges nacionals parteixen de tractar de restaurar l’esperit original de l’article 8 i del dret que protegeix el poder reunir-se amb la seva pròpia família.