Imprescriptibilidad y terrorismo: quo vademus?

Resum

Com és sabut, el 23 de juny de 2010 es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es va modificar la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. D'acord amb el que es disposa en la Disposició final setena, la LO 5/2010, de 22 de juny, va entrar en vigor als sis mesos de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, això és, el 23 de desembre de 2010. Una de les institucions de la Part General del Codi penal que es va veure sotmesa a més rellevants modificacions, amb no menys rellevants conseqüències pràctiques, va ser la prescripció del delicte.

Quatre són, fonamentalment, les novetats introduïdes en la matèria per la LO 5/2010. D'una banda, es modifica l'àmbit d'aplicació de la regla de la imprescriptibilitat (art. 131.4 CP). Per una altra, s'elimina el termini de prescripció de tres anys, passant a prescriure als cinc anys els delictes que ho feien als tres (art. 131, par. 4º CP). En tercer lloc, s'introdueix una nova regla de determinació del termini de prescripció en cas de concurs de delictes i de delictes connexos (art. 131.5 CP) I, finalment, es modifica el règim d'interrupció de la prescripció (art. 132.2 CP). Les línies que segueixen tenen com a objectiu exposar els trets fonamentals de la primera d'aquestes novetats legals, així com formular algunes observacions
crítiques sobre les mateixes. En les mateixes es demostrarà fins a quin punt està influint el populisme punitivista i la via retribucionista del Dret penal internacional en l'abast de clàusules de imprescriptibilitat com la prevista en l'art. 131.4 CP.