El silencio de los Homeless. Ciencia de la marginalidad y segregación discursiva de los sin techo

Resum

L’article examina les formes de categorització cognitiva amb les que els professionals dels serveis socials es refereixen als sense sostre. A aquests efectes, es pren en consideració i s’analitza material d’investigació recopilat en un estudi etnogràfic realitzat a Gènova en relació amb els serveis socials que ofereixen assistència als sense sostre. Es consideren les definicions sobre la condició sense sostre dels treballadors locals del tercer sector, juntament amb l’European Typology of Homelessness and Housing Exclusión (ETHOS)- una classificació de la condició sense sostre de referència a nivell europeu -, per entendre com es relacionen les dues tipologies, i si estan produïdes per el mateix mecanisme lingüístic. L’anàlisi també es centra en la representació dels sense sostre que es pot veure a la revista de carrer més important d’Itàlia, Scarp de’tenis [Sabatilla de tenis], que expressa el punt de vista catòlic sobre la pobresa i la condició sense sostre. Amb la mateixa finalitat, s’ha considerat igualment la forma de narrar la vida d’una parella sense sostre a La Bocca del Lupo [La boa del llop], un documental premiat a festivals internacionals, que ha estat produït i gravat a Gènova. L’objectiu és mostrar com el sentit comú professional, recolzat per un sostén científic, produeix un discurs paradoxal sobre la condició sense sostre. Es considera que els sense sostre presenten mancances morals, cognitives i lingüístiques; no obstant, per ser reeducats d’acord amb els estàndards socials han de mostrar les capacitats que es suposa que no posseeixen. Tots els textos objecte d’examen, des de les entrevistes dels treballadors socials al documental, es poden veure com efectes discursius d’aquesta paradoxa, que els intenten fer funcionar sense èxit. El que aconsegueixen és, en canvi, confinar encara més als sense sostre a la gàbia de les seves incapacitats, impossibilitant que s’escolti el seu discurs i que s’entengui la seva forma de vida.