Alexandria, Quasi Roma: la disputa dels patriarques nestori i ciril en el marc del conflicte teològico-polític de les natures de Crist.

Resum

Després de la legalització del cristianisme i del Concili de Nicea, el cristianisme va entrar en una etapa de consolidació i estructuració doctrinal, amb un segle V marcat per disputes teològiques sobre la natura de Crist. Aquest període va estar marcat pel conflicte entre Nestori de Constantinoble i Ciril d’Alexandria, que van encarnar posicions cristològiques enfrontades. Les tensions entre ambdós, que van posar en joc qüestions fonamentals com el nombre de naturaleses de Crist, van desencadenar una sèrie de concilis, com els de Efes i Calcedònia, que intentaven establir una doctrina comuna entre la cristiandat ortodoxa, i posar fi a les disputes de les escoles d’Alexandria i Antioquia. No obstant això, aquests concilis no van aconseguir resoldre completament les disputes, i van generar divisions importants dins del cristianisme. En la investigació històrica més recent, la suposada heretgia de Nestori s’ha començat a veure com el resultat d’un malentès teològic, agreujat per les tensions polítiques entre el Papa de Roma i les seus orientals, especialment Alexandria i
Constantinoble. Aquesta nova interpretació permet revaluar el conflicte i les seves repercussions en la configuració de les diferents tradicions cristianes.