La resistencia de un sistema milenario de trashumancia ganadera de corto recorrido en el Valle de Cabuérniga (Cantabria)
Paraules clau:
cattle, pasture spaces, rural landescapeResum
La trashumancia de corto recorrido entre la marina o los valles medios y los puertos de altura, ha constituido la forma de manejo y explotación ganadera de la Montaña Cantábrica probablemente desde tiempos prehistóricos. Han sido esas prácticas de pastoreo las que han contribuido de forma decisiva a la construcción de su paisaje y la continuidad de las mismas ha permitido que aún hoy podamos identificar buena parte de los elementos que lo componen (brañas, seles, cabañas, praderías, etc.). Evidentemente, no en todos los lugares ha resistido de la misma manera. Los cambios en la orientación ganadera, el abandono de la actividad, las repoblaciones forestales, han debilitado –o incluso borrado- su huella en algunas áreas. En otras, sin embargo, el mantenimiento del sistema extensivo trashumante ha contribuido a conservar el paisaje tradicional, hoy amenazado por el abandono de esta actividad. El caso que aquí se presenta es precisamente uno de estos últimos, el del Valle de Cabuérniga, que mantiene desde la Edad Media mancomunados los puertos de la divisoria con el Valle meridional de Campoo (Hermandad de Campoo de Suso). El artículo parte del análisis de las formas históricas de explotación pastoril y de la construcción del paisaje (desde la Edad Media), para luego tratar de explicar la resistencia del modelo y los cambios y adaptaciones que ha experimentado.Descàrregues
Publicades
2007-05-02
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).