Geografia e história, tradição e modernidade: fundamentos da geopolítica contemporânea
Paraules clau:
fronteiras, (bio)geopolítica, mundialização, Estados, complexidade ambientalResum
Partindo da conformação dos estados nacionais modernos, da instituição do estatuto da soberania territorial e considerando, particularmente, o estreitamento das relações estabelecidas entre os países (“pedaços” de planeta dos quais os Estados historicamente se apropriaram), este artigo pretende avaliar a evolução histórica dessa geopolítica, à luz dos fundamentos que foram sendo impostos pelas características geográficas dos lugares apropriados pelos Estados. Tal análise permitirá demonstrar a complexificação que tanto a noção de soberania territorial como a de Estado adquiriram, bem como discutir o papel exercido nesse processo pelo fundamento geográfico-ambiental. A relação dos países com a chamada questão ambiental e com os patrimônios mundiais (de bens culturais e naturais, cf. definição da UNESCO), será objeto de breve exame no artigo como forma de ilustrar o mencionado processo de complexificação da geopolítica dos Estados. Com esse mesmo propósito também examinaremos alguns termos do Tratado Antártico. Diversos autores e pensadores, tanto tradicionais da análise historiográfica e geográfica, como contemporâneos serão cotejados para conferir lastro à análise pretendida. Entre outros merecerão destaque as formulações de: F. Ratzel, F. Braudel, P. Veyne, M. Santos, O. Dollfus, E. Morin, E. Leff e M. Foucault.Descàrregues
Publicades
2007-05-02
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).