Los procesos geo-culturales en la edad moderna: el desarrollo de las academias en el sur de Italia

Autors/ores

  • Emilia Sarno

Paraules clau:

cultural institutions, geo-historical trasformations

Resum

Este trabajo analiza el desarrollo de una institución cultural particular en la edad moderna: las academias literarias en el sur de Italia. Las academias se volvieron populares como institutos culturales por efecto de la capacidad de reunir a los literatos y facilitar las relaciones intelectuales. La academia entonces era una micro sociedad con reglas específicas, espacios y tiempos; en Italia hubo 2050 academias desde el año 1500 hasta el 1700. Un estudio detallado de la expansión territorial prueba que la difusión académica iba desde el centro hasta la periferia, con la formación de una red intelectual. Con este trabajo se quiere estudiar la función cultural de estas academias y su relación con estas áreas territoriales gracias a la importancia de tres centros: Nápoles, Bari y Cosenza. Este artículodemuestra la importancia de las instituciones culturales en los análisis geo-históricos de las áreas territoriales.

Descàrregues

Publicades

2007-05-03

Número

Vol. 10 (2006): Geografía histórica e historia del territorio

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).