El efecto de los temporales de viento en la laurisilva de Anaga (Tenerife. I. Canarias). La tormenta Delta de noviembre de 2005

Autors/ores

  • María Eugenia Arozena Concepción
  • Pedro Dorta Antequera
  • Josep M. Panareda i Clopés
  • Esther Beltrán Yanes

Paraules clau:

Wind storm, laurel forest, forest dynamics, Tenerife, Anaga

Resum

La accidentada topografía del Macizo de Anaga y la localización de la laurisilva en los relieves más expuestos contribuyen a que los daños forestales inmediatos de los temporales sean notorios. La relación de este efecto con la magnitud del vendaval está cada vez más condicionada por el aumento de la madurez del bosque debido al abandono de los aprovechamientos forestales. 18 meses después de la tormenta Delta el bosque evidencia un proceso de autosucesión y el fin del enriquecimiento del sotobosque con especies herbáceas heliófilas. Esta dinámica indica que a medio y largo plazo las consecuencias serán exclusivamente fisonómicas. Tras comprobar la recurrencia histórica de estos fenómenos atmosféricos, el objetivo final de la investigación iniciada con este trabajo es valorar la importancia de los temporales de viento en la dinámica del paisaje forestal de Anaga.

Descàrregues

Publicades

2008-06-28

Número

Vol. 12 No 256-280 (2008)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).