Cartografia do (De)Sertão do Brasil: notas sobre uma imagem em formação – séculos XIX e XX

Autors/ores

  • Angela Lúcia Ferreira de Araújo
  • George Alexandre Ferreira Dantas
  • Yuri Simonini

Paraules clau:

maps, historical cartography, formative images, drought territories, Northeast/Brazil

Resum

O desconhecimento de parte do território brasileiro pode-se evidenciar nos vazios revelados nos mapas existentes, até o século XIX. Dentre essas lacunas, emerge a zona setentrional, cuja integração com o restante do país consistia num dos fatores para amenizar os problemas provenientes das irregularidades pluviométricas com fortes tendências a estiagens. Isso demandava maior ciência sobre sua dimensão, que se confundia com a própria representação do que se convencionou chamar de “sertão”. Discutir o papel da cartografia na demarcação, muitas vezes imprecisa, do sertão das secas, ao longo do século XIX, e sua definição mais concisa nos mapas do início do século XX, é o objetivo deste trabalho. Baseado na análise de representações visuais pouco utilizadas acerca do tema, verifica-se que a adoção de produtos cartográficos na construção historiográfica sobre o Nordeste pode enriquecer as fontes documentais textuais para compreender a delimitação da região como uma imagem em formação.

Descàrregues

Número

Vol. 16 (2012): Independencias y construcción de estados nacionales: poder, territorialización y socialización, siglos xix-xx

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).