Lana fundida, nieve tejida: nuevas políticas urbanas frente al declive industrial en Béjar (Salamanca)

Autors/ores

  • José Luis Sánchez Hernández

Paraules clau:

nuevas políticas urbanas, declive industrial, ciudad pequeña, turismo, gobernanza

Resum

Las nuevas políticas urbanas aspiran a gobernar las ciudades como corporaciones territoriales que deben competir en la economía global. Crecimiento económico como prioridad, ciudad emprendedora como estrategia y gobernanza en red como método distinguen a esta modalidad de gestión urbana que se ha aplicado, sobre todo, en grandes ciudades industriales desde mediados de los años 1980. Este artículo discute su validez como marco teórico interpretativo de la reacción de las pequeñas ciudades fabriles ante los desafíos del declive industrial, prestando especial atención a la influencia que el tamaño urbano y el entorno geográfico imponen a la aplicación de estas nuevas políticas. El estudio del caso de Béjar (Salamanca), una localidad de 15.000 habitantes que busca en el turismo la alternativa a la crisis de su industria textil, permite identificar tanto las oportunidades como los límites de las nuevas políticas urbanas en el escalón inferior del sistema de ciudades.

Descàrregues

Número

Vol. 17 (2013)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).