Arte, arquitectura y docencia. Los espacios de libertad en el Cubo Blanco y la disciplina

Autors/ores

  • Quim Bonastra
  • Mireia Farrero
  • Glòria Jové Monclús
  • Nayra Llonch Molina

Paraules clau:

arquitectura, arte, pedagogía, espacios de aprendizaje, contextos educativos

Resum

El recién construido edificio de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universitat de Lleida, diseñado por le arquitecto portugués Alvaro Siza a mediados de la década pasada, es uno de los múltiples casos que encarnan la escasa adecuación de los patrimonio arquitectónico universitario del estado español de al nuevo marco pedagógico propugnado por el Espacio Europeo de Educación Superior puesto en marcha en los últimos cinco años. Tras la detección de esta contradicción y a partir de diversos marcos teóricos -como los dispositivos y los mecanismos de control disciplinarios foucaltianos, el Cubo Blanco de O‟Doherty, la Teoría de las Ventanas Rotas, de Wilson y Kelling, o , entre otras, el rizoma de Deleuze y Guattari- vamos a caracterizar el edificio y a mostrar distintas estrategias concibiendo como espacio educativo y contextos educativos generados por los autores para que éste devenga un espacio en el que todos podamos aprender, teniendo en cuenta que se trata de un edificio en el que se forman profesionales del mundo de la educación.

Descàrregues

Número

Vol. 18 (2014): Número especial dedicado al XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).