De Manchester català a districte de la innovació. Els canvis simbòlics del barri de Poblenou de Barcelona

Autors/ores

  • Daniel Paül i Agustí

Paraules clau:

imatge de ciutat, indústries culturals, transformació urbana

Resum

L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona emprengué la transformació de l’antiga àrea industrial del Poblenou en districte de la innovació de la ciutat. Un canvi que no ha estat absent de crítiques, la majoria de les quals sorgides des del propi barri. La recerca aprofundeix en la metamorfosis que ha experimentat la imatge d’aquest espai, especialment en el camp de la creació artística. En aquest sentit es vol mostrar com la imatge que ha difós l’administració pública, centrada majoritàriament en aspectes físics, no s’ajusta completament a la realitat. És cert que en l’espai renovat s’hi ha instal·lat un bon nombre d’empreses vingudes de fora, o que hi ha hagut una expulsió de part de la població creativa de la zona. No obstant, aquests efectes han tendit a donar-se majoritàriament en les zones que quedaven al marge de l’actuació municipal. En aquest sentit, es conclou que el canvi experimentat ha estat molt més important a nivell d’imatge projectada des de l’administració que no pas a nivell real d’afectació als creadors presents al barri. Aquesta aproximació local vol posar de manifest una problemàtica més àmplia; les dificultats generades pel canvi d’imatge d’un espai. Per aquest motiu es reflexionarà sobre el paper de la imatge en les transformacions urbanes i els possibles elements que acaben condicionant el seu èxit o fracàs.

Descàrregues

Número

Vol. 18 (2014): Número especial dedicado al XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).