El discurso del desarrollo en Patagonia-Aysén: la conservación y la protección de la naturaleza como dispositivos de una renovada colonización. Chile, siglos XX-XXI

Autors/ores

  • Andrés Núñez
  • Enrique Aliste
  • Álvaro Bello

Paraules clau:

Patagonia-Aysén, discurso, frontera, desarrollo

Resum

El presente artículo formula que el territorio de Patagonia-Aysén (Chile) no es un área naturalmente periférica sino que aquella condición es el resultado de una producción histórico-geográfica que la fue constituyendo en una espacialidad periférica. Aquella hipótesis se sustenta en base a la siguiente pregunta: ¿Es posible que el territorio de Patagonia Aysén piense su condición fronteriza o periférica solo basándose en criterios físicos o políticos, sin prestar atención o profundizar en aquellos marcos discursivos que van definiendo tal posición fronteriza? Desde esta perspectiva, es relevante prestar atención a los procesos de producción de representaciones geográficas que surgen en contextos temporales específicos. Uno de ellos, objeto del presente texto, es el discurso del desarrollo a partir de la conservación y protección de la naturaleza que termina por transformarse en un nuevo modo de colonización para la región.

Descàrregues

Número

Vol. 18 (2014): Número especial dedicado al XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).