La persistencia del urbanismo musulmán: los “pueblos jóvenes” en Melilla y el debate urbanístico.
Paraules clau:
urbanismo, debate integración-asimilaciónResum
En Melilla se manifiestan claramente las tensiones entre países, culturas y niveles de renta. Diversas estimaciones señalan que, hoy, la población musulmana, prácticamente toda de nacionalidad española, supone el 40 por ciento del total y será el 60 por ciento en apenas dos décadas. Es colectivo de fuerte cohesión etnocultural, que emerge como ciudadanía, sujeto a presiones marroquíes y españolas, para definir el modelo de sociedad y su futura adscripción. En el urbanismo se plantea de manera tangible el conflicto entre uno y otro modelo: tradición musulmana y urbanismo europeo. En la tipología de las viviendas y de los barrios se concretan las estrategias de integración y/o asimilación de unos y otros. Por su parte, los musulmanes han exigido el reconocimiento de los asentamientos espontáneos, originariamente de infraviviendas, mediante su legalización y la creación de dotaciones urbanas específicas. Mientras las administraciones públicas proponen viviendas sociales y protegidas insertas en programas urbanísticos cargados de valores occidentales.Descàrregues
Publicades
2010-04-18
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).