Morar e habitar em áreas portuárias na cidade do Rio Grande-RS, Brasil.

Autors/ores

  • César Augusto Avila Martins

Paraules clau:

moradia, cidade, porto

Resum

A aceleração das trocas internacionais está combinada com a reorganização de áreas consideradas como portuárias pelos Estados nacionais. Em diversas áreas portuárias do Brasil há conflitos entre os órgãos de planejamento e gestão das áreas portuárias com os diversos usuários como empresas de diferentes naturezas, ambientalistas ou moradores. O trabalho analisa as áreas de moradia em terrenos da Superintendência do Porto do Rio Grande (SUPRG) no município do Rio Grande no sul do Rio Grande do Sul. O porto do Rio Grande é o mais meridional do Brasil e após as obras de regularização de sua barra e a construção do cais de atracação contribuiu para constituir um distrito industrial a partir da década de 1970 que se combinou com indústrias que estão na gênese da industrialização do sul do país. As movimentações nos terminais públicos e privados colocam o porto entre os principais do país. Também será apresentada a trajetória das ligações entre o porto e a cidade através dos resultados de uma pesquisa realizada em áreas da SUPRG usadas como moradia passíveis de remoção para a ampliação das atividades portuárias e industriais.

Descàrregues

Publicades

2010-09-12

Número

Vol. 14 (2010): La planificación territorial y el urbanismo desde el diálogo y la participación. XI Coloqui

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).