Da tecnocracia à participação popular: A institucionalização e os novos rumos do planejamento urbano em Maringá, Paraná, Brasil.

Autors/ores

  • Fabiola Castelo de Souza Cordovil
  • Ana Lúcia Rodríguez

Paraules clau:

legislação urbanística, participação popular, Maringá, PR, tecnocracia

Resum

A legislação urbanística exerceu um papel preponderante no processo de desenvolvimento urbano da cidade de Maringá, Paraná, Brasil, desde sua fundação. A partir do levantamento e da análise de diversas leis que incidiram sobre a área urbana, identificamos dois momentos bastante distintos: o primeiro caracterizado por uma concepção tecnocrática que garantiu o controle do crescimento da cidade, principalmente, em atendimento aos interesses do mercado imobiliário; e o segundo, após a promulgação da Constituição de 1988, implementando diretrizes que incluem o cumprimento da função social e a gestão democrática da cidade. Apresentamos as mais recentes ações do poder público por meio das quais se identifica a dificuldade de rompimento com as tradicionais influências tecnocráticas na gestão do planejamento urbano.

Descàrregues

Publicades

2010-09-12

Número

Vol. 14 (2010): La planificación territorial y el urbanismo desde el diálogo y la participación. XI Coloqui

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).