Pianificazione urbana ed educazione formale. Riflessioni sulla metodologia e sul ruolo político del curricolo geografico.

Autors/ores

  • Marcella Schmidt di Friedberg
  • Enrico Squarcina
  • Stefano Malatesta

Paraules clau:

partecipazione, spazio urbano, educazione geografica, metodologia

Resum

Il tema della partecipazione dei bambini e delle bambine ai processi di pianificazione urbana è consolidato da tempo (M. Francis, 1988; Ware W., Cavannagh S R, 1992; Hart, 1997; R. Lorenzo 1998). Complessivamente si dispone di una tradizione scientifica solida che ha messo in risalto il ruolo esercitato dall’educazione formale (M. Francis, R. Lorenzo, 2002), dunque, della scuola e dei curricoli nazionali. Nel contributo si intende discutere come nella scuola italiana gli obiettivi e i metodi contenuti nel curricolo geografico vengano presentati non solo come strumenti-guida per i bambini e le bambine verso una piena consapevolezza dello spazio nel quale si muovono, ma anche come saperi necessari alla formazione di ‘buoni’ cittadini responsabili. Questa connessione viene letta criticamente, analizzando alcuni progetti educativi sullo studio dello spazio urbano nella scuola primaria, condotti dagli studenti del Corso di Laurea in Scienze della Formazione a Milano.

Descàrregues

Publicades

2010-09-12

Número

Vol. 14 (2010): La planificación territorial y el urbanismo desde el diálogo y la participación. XI Coloqui

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).