Marechal Hermes e as (des) conhecidas origens da habitaçâo social no Brasil: o paradoxo da vitrine não-vista.

Autors/ores

  • Nelson Nobrega Fernandes
  • Alfredo Cesar Tavares de Oliveira

Paraules clau:

ocial housing, Marechal Hermes, Rio de Janeiro

Resum

Nos trinta anos que antecederam a 1ª Guerra Mundial observa-se o início da intervenção do Estado na questão da habitação. Primeiro, na Europa, e logo, na América do Sul, o fracasso das soluções liberais forçou medidas intervencionistas como a regulação de alugueis e, especialmente, a produção estatal de casas populares. Contudo, na visão consagrada no Brasil, somente após 1930, com Getúlio Vargas, é que o Estado passou a intervir diretamente na questão produzindo conjuntos habitacionais, pois antes o regime liberal da República Velha vetou permanentemente tal solução. Este trabalho faz uma revisão deste paradigma, analisa suas origens e persistências, através do reconhecimento da construção de vilas proletárias, no Rio de Janeiro, pelo governo do Marechal Hermes da Fonseca (1910-1914), e propõe que a maior delas - que aqui é pensada como uma vitrine não-vista -, seja tombada como marco histórico da habitação social no Brasil.

Descàrregues

Publicades

2010-09-14

Número

Vol. 14 (2010): La planificación territorial y el urbanismo desde el diálogo y la participación. XI Coloqui

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).